Canvis de paradigma

Projectes, Disseny social, Ètica i disseny

Ètica, sostenibilitat, responsabilitat i disseny: redefinint des d’una visió integral

Primer semestre com a professora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) de l'assignatura 'Ètica i sostenibilitat en el disseny'. Primera activitat a realitzar pels i per les estudiants: Quina és la relació entre ètica i disseny? Quina és la responsabilitat del dissenyador/a en la construcció del món material que ens envolta? En aquest post comparteixo algunes de les meves i, sobretot, de les seves reflexions a partir de textos d'autors i autores de referència com Víctor Papanek, Vilém Flusser, Clive Dilnot, Jordi Pericot, Josep Maria Martí i Font, Raquel Pelta, etc. Consumim per una necessitat lògica, sostenible i conscient o és la necessitat mateixa de consumir el que ens guia? 
llegir més +

5 novembre 2018

Disseny sostenible, Empresa, Prevenció de residus, Producte, Reutilització, Servei

Càpsules monodosi, una opció sostenible per a la neteja de la llar

Tot està calculat. Aquella és la dosis justa. Ni més ni menys. No cal mesurar, no cal controlar el polze per no tirar massa, només cal agafar i deixar caure. I fins i tot, si no tens res més a fer, quedar-te mirant com aquella càpsula es desfà deixant anar el fluid que conté... De què estic parlant? Sembla emocionant i ho pot arribar a ser. Em refereixo a una càpsula de sabó per fregar el terra de casa! Com? Fins ara, a les nostres llars, les monodosis de detergents han quedat relegades al món dels rentavaixelles i les rentadores, però, i la resta? Pensem-ho bé. Si el que necessitem és el sabó per rentar el terra, per netejar els vidres, etc. per què comprem cada vegada l'envàs que el conté i el llencem quan ja no el necessitem?
llegir més +

10 setembre 2018

WayCap image1
Bon disseny, Prevenció de residus, Reutilització

E quando arrivo a casa… un cafè residu zero

El cafè ha esdevingut un producte de luxe amb propostes com les de Nespresso. De sobte, fer-se un cafè a casa que era a l'abast de tothom ha passat a ser una experiència, un moment únic amb un producte únic: una màquina de cafè que utilitza càpsules d'usar i llençar. Aquella gota que mai cau i que quan ho fa és sobre una escuma que mai podria fer una cafetera italiana. Convertir el cafè, doncs, en un producte de luxe ha estat una estratègia de màrqueting que no els ha sortit tan malament, perquè ara, qui no té una d'aquestes màquines a casa? Encara que no arribi a final de mes... El mòbil 5G i la Nespresso no poden faltar pas!
llegir més +

19 març 2018

8M yo paro ecofeminisme
Art i cultura, Consum responsable, Criança, Destacats, Economia circular, Natura, Opinió

Educar en l’ecofeminisme (I)

Es tracta de la primera vaga feminista de la història, a nivell internacional. Per això, el 8 de març de 2018 faré vaga, pararé, no treballaré, no consumiré, no estudiaré, no cuidaré. I des d’aquí crido a que totes ho fem o ajudem a que d’altres també ho puguin fer! Només volia fer un breu apunt: en el meu cas em resulta molt més complicat deixar de cuidar que deixar de treballar. I aquí és on trobo la innovació d’aquesta convocatòria: la vida quotidiana té moltes més dimensions que la laboral i les desigualtats de gènere són presents en totes aquestes dimensions. Si parem totes, no només es para l’economia, sinó que es para la vida!
llegir més +

7 març 2018

Art i cultura, Comunicació, Natura, Prevenció de residus, Reutilització

Festival Vida o Plastic party?

La música rebota en les branques dels arbres, en els troncs, es percola entre les pedres del terra. Calma pausada, contemplativa, moment màgic a la posta de sol, a l'escenari 'El vaixell' del Festival Vida 2017. Tot és màgic. Música i natura, pop i bosc, rock i sorra, folk i pedres. Però, entre tota aquesta atmosfera creada per fer-te sentir 'un fullet en un bosc popero ecològic', el plàstic és un element més. El plàstic? Sí, el plàstic, d'un sol ús!
llegir més +

7 juliol 2017

Criança, Dissenyador, Opinió

El disseny de les aules ho pot canviar tot

De P3 a P5, tot i haver cadires i taules, els espais canvien constantment: les cadires s'arraconen la majoria de dies, les taules s'ajunten i l'aula guanya en espais lliures, menys estàtics, més divertits. Però a partir de primària això canvia. De fet, a partir de primària sembla que això de jugar passa a un segon terme. Les aules es tornen rígides, com els continguts curriculars. Tot passa a ser qualificable, comparable, mesurable. Tots els estudiants han de saber el mateix i en la mateixa mesura.
llegir més +

10 juliol 2016