Consum responsable

Consum responsable, Opinió, Prevenció de residus, Reutilització

Els mercats municipals, les millors botigues a granel

'Comprar a granel és difícil perquè no hi ha botigues on es pugui al meu barri' o 'No tinc temps per fer-ho' o 'És molt car' serien les principals excuses per no intentar passar de comprar menjar embolicat en plàstic a comprar-ne menjar sense cap acompanyant més. Aniré excusa a excusa intentant donar respostes i la meva opinió personal. Darrerament, quan la gent em veu amb els túppers i el carretó de la compra dirigir-me al mercat, em comenten que com ho faig, que d'on trec el temps, però sobretot em pregunten: on compres a granel? I jo els dic: 'Al mercat municipal', en el meu cas, el Mercat d'Hostafrancs!'. I ells i elles me diuen (sobretot elles!): 'Al mercat?' I llavors jo els explico tot això. Al meu mercat, el del meu barri, jo compro (...)
llegir més +

18 març 2019

Art i cultura, Consum responsable, Criança, Ètica i disseny

Sóc feminista i tinc 6 barbies a casa

Recapitulant. Hola, sóc l’Ana, em declaro feminista, no m’agrada el rosa i rebutjo el model de joguines dirigit a un gènere en concret… però a la meva filla li agrada el rosa (tot i que ara diu que prefereix el negre, s’estarà fent gran) i li encanta cuidar nadons de joguina i vestir i desvestir barbies. I jo, com a mare, sense potenciar aquest aspecte, respecto la seva elecció, l’acompanyo, jugo amb ella i intento que un joc que fins ara he rebutjat esdevingui una oportunitat per entendre a la meva filla, una oportunitat perquè el meu fill també hi jugui sense sentir que és cosa de nenes (hem vestit tots els seus peluixos amb roba de bebés i estan la mar de bonics i ens ho hem passat pipa) i, en definitiva, una oportunitat per assumir que la millor manera d’educar els meus fills és acompanyar-los en les seves eleccions, sense imposar-les ni jutjar-les constantment.
llegir més +

28 febrer 2019

Consum responsable, Opinió, Producte, Sostenibilitat

La química del consum

Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allà, en la cua que tot ho acaba i que ens hauria d’apropar a la pau interior i a la tranquil·litat després de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrès. Perquè allà encara hi ha més coses, les que costen poc però mai has necessitat (i en la majoria de casos no sabies ni que existien). Allà, en aquell tram de productes més barats, petits i bufons, la seguretat de l’elecció final es comença a desmuntar. Així, el moment més feliç de la compra no és aquell en el que pagues i passes a posseir, sinó l’instant previ a decidir que sí, que allò t’ho quedaràs i serà teu.
llegir més +

20 desembre 2018

Bon disseny, Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Consum responsable, Disseny sostenible, Opinió, Prevenció de residus, Reutilització

Quan el disseny, també ens mata: ‘Death by design’

El documental 'Death by design' (Sue Williams, 2016) no et deixa indiferent. Si, a més de plantejar l'obsolescència programada com un gran problema ambiental, social i econòmic actual, li afegeixes els efectes directes sobre la salut de les persones, la cosa canvia. Aquest documental permet fer un recorregut pel cicle de vida dels productes tecnològics d'empreses conegudes i comprovar com un mal disseny afecta la salut dels treballadors que ho fabriquen, de les persones que l'utilitzen i fins i tot de les persones que ho reciclen/reutilitzen. Dissenyaries un producte que provoca el suïcidi dels seus treballadors? Que els provoca avortaments o malformacions en els seus fetus?
llegir més +

5 novembre 2018

Comunicació, Consum responsable, Opinió, Sostenibilitat

‘¿Conduce como piensas?’

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model. Tenir cotxe s’ha equiparat sempre amb nivell adquisitiu i estatus, amb llibertat i entusiasme per exprimir cada segon de vida. Per què circular a gran velocitat per una ciutat nocturna completament buida de cotxes i persones es pot considerar un escenari habitual d’ús del cotxe?
llegir més +

16 juliol 2018

Consum responsable, Destacats, Opinió, Prevenció de residus, Sostenibilitat

Beure aigua de l’aixeta: fàcil, saludable i sostenible

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l'aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes ... per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l'aigua de l'aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d'ella? Per què aquest estigma sobre un recurs natural de primera necessitat que ens arriba directament a casa amb totes les garanties d'ús?
llegir més +

16 maig 2018

8M yo paro ecofeminisme
Art i cultura, Consum responsable, Criança, Destacats, Economia circular, Natura, Opinió

Educar en l’ecofeminisme (I)

Es tracta de la primera vaga feminista de la història, a nivell internacional. Per això, el 8 de març de 2018 faré vaga, pararé, no treballaré, no consumiré, no estudiaré, no cuidaré. I des d’aquí crido a que totes ho fem o ajudem a que d’altres també ho puguin fer! Només volia fer un breu apunt: en el meu cas em resulta molt més complicat deixar de cuidar que deixar de treballar. I aquí és on trobo la innovació d’aquesta convocatòria: la vida quotidiana té moltes més dimensions que la laboral i les desigualtats de gènere són presents en totes aquestes dimensions. Si parem totes, no només es para l’economia, sinó que es para la vida!
llegir més +

7 març 2018

Consum responsable, Destacats, Prevenció de residus, Reciclatge

A casa som consumidors conscients

Perquè el residu més net és aquell que no es genera, ja que no t’obliga a gestionar-lo per allargar la seva vida útil (procés que també impacta) ni a enterrar-lo o enviar-lo a altres països per fer-lo desaparèixer (tot i que això també comença a tenir un límit, com en el cas de la Xina). Sóc fan de la prevenció de residus. Sona d’allò més avorrit però és així. És una estratègia que obre tot un món de possibilitats, moltes de creatives i solidàries i socialment potents. I com ho faig jo? Com ho fem a casa?
llegir més +

7 febrer 2018

Comunicació, Consum responsable, Economia circular, Iniciatives ciutadanes

JoTambeSocCoco. Per un futur Residu Zero.

L'equip de Rezero (Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable) acaba de presentar el pilot de la web sèrie Objectiu #Rezero que mostra les vivències de les cinc famílies catalanes que han portat a la pràctica el repte de viure 30 dies sense produir residus. Aquesta websèrie és l'eix central de la campanya #JoSocCoco de Rezero. S'agraeix una proposta on l'adoctrinament dóna pas a formar part d'una comunitat que vol viure millor amb menys! JoTambeSocCoco!
llegir més +

24 novembre 2017

Comunicació, Consum responsable

L’impacte ambiental del núvol

De la mateixa manera que la gasolina surt per la mànega de la benzinera després de travessar mig món, Internet també necessita uns 100 milions de servidors repartits en centres de dades (els més grans reben el nom de granges de servidors); uns 300 cables de fibra òptica submarins (entre actius i en construcció, uns  900.000 quilòmetres); i antenes i enrutadors (routers) per fer arribar els paquets d’informació als nostres múltiples devices digitals. Així doncs, Internet ‘pesa’, i molt.
llegir més +

13 octubre 2017

Consum responsable, Economia circular, Opinió

Melones en el techo. Mejorar sin olvidar

Reflexiones post-vacacionales. Hemos pasado de adaptarnos a los ritmos marcados por el campo y la cría de los animales a adaptarnos a los ritmos marcados por la jornada laboral, por los horarios escolares y por la necesidad de llenar la agenda de ocio y vida social. Tener más parece que no se ha podido separar de contaminar más. Lo hemos hecho 'no mal', peor.
llegir més +

11 setembre 2017

Comunicació, Consum col·laboratiu, Consum responsable

Internet, un bé comú

L'aparició del "2.0" va conduir empreses com Google o Facebook a mercantilitzar Internet, introduint-hi l'ús privatiu. Però Internet va néixer per ser un bé comú. Diverses organitzacions treballen perquè segueixi sent de tots i per a tots. Un bé comú, un common, és un bé que és compartit per totes les persones que hi interactuen o que contribueixen a crear-lo, i les empodera.
llegir més +

14 agost 2017