QUINCALLA
'La Rosalia!' en clau ambiental
28 d'agost de 2019
‘La Rosalia!’ ha arribat amb força, sorprenent amb cada nova cançó. La mitomania no em torna boja però he de reconèixer que sí que m’atreu, i molt, els efectes que cançons com les seves estan produint entre la ciutadania. De fet, la primera vegada que vaig sentir la cançó de ‘Malamente’ (el seu hit inicial) va ser amb el videoclip de Los Moranco, no amb l’oficial de Rosalia. I no ha estat l’únic, ja van dos. La qüestió és que les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus (sobretot de plàstics d’un sol ús) o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona.
‘¿Conduce como piensas?’
16 de juliol de 2018
Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.
Tenir cotxe s’ha equiparat sempre amb nivell adquisitiu i estatus, amb llibertat i entusiasme per exprimir cada segon de vida. Per què circular a gran velocitat per una ciutat nocturna completament buida de cotxes i persones es pot considerar un escenari habitual d’ús del cotxe?
Ciutat verda, natura domesticada
5 d'octubre de 2017
Reconeguem que no sabem conviure amb altres espècies. Reconeguem que només ens sentim còmodes en un verd conegut, controlat, dissenyat, harmònic i desparasitat. No passa res, és així. I quan desitgem trobar-nos amb el verd més autèntic, sortim de la ciutat i ens refugiem en els boscos i prats, o fent un cim. Llavors el desordre és benvingut, perquè no està allà cada dia, perquè és anecdòtic i, per tant, no cal acostumar-se a ell.
Frugal design i autoproducció
8 de juny de 2015
La frugalitat consisteix en ‘ser estalviador, pròsper, prudent i econòmic en l’ús dels recursos consumibles, com l’aigua o el menjar, així com optimitzar l’ús del temps i els diners per evitar el malbaratament’. També es considera com la ‘virtut de viure amb allò estrictament necessari, sense abusar dels recursos o fer-ne ostentació, oposant-se al luxe i al consumisme’. Sense entrar en més detalls no encaixa gaire amb l’espai ‘ostentós’ de Mazda. Però en els contrastos també resideix l’extravagància, la rebeldia i les oportunitats.
El joc col·laboratiu i responsable als parcs no funciona
27 de maig de 2015
S’apropa amb certa cautela. Algú segur l’estarà observant. Porta una caixa de plàstic buida, d’aquelles de color verd fosc de la fruita. Un cordill de dos colors, de cotó, bastant llarg. I una cartolina plastificada amb un missatge escrit a mà, amb colors i vistós. I també una bossa plena de coses. Ja al costat de la tanca del parc infantil, lliga la caixa, lliga la cartolina… Què hi voldrà posar que ho lliga tan ben lligat? I de sobte, hi aboca dins la capsa un munt de pots de plàstic, culleres de fusta, pals, cilindres de cartró, etc. Un conjunt de materials inespecífics, perfectes per promoure el joc heurístic. I quasi tots identificats: ‘Joguina comunitària!’.
