El present no és fàcil. Fins i tot si ens trobem en la banda dels privilegiats que es poden plantejar si la seva vida té sentit, un cop la base de la seva piràmide de Maslow està resolta. En un moment en el que tenim més informació que mai i, alhora, menys informació; l’odi campa al seu aire per les xarxes i és el que triomfa i es difon més. En aquest soroll constant de la nostra “vida digital”,  “salvar el món” se sent poc. No és atractiu, no es viralitza.  La revolució, ara mateix, no es veu com una opció possible i no ve de gust. En aquest context sembla que el futur només pot ser pitjor. O això ens fan creure. Perquè una societat que no creu en el futur és una societat que accepta el present i que resulta fàcilment manipulable. Si només imaginem un futur pitjor, el present ens sembla fins i tot admissible i no assumim la lluita per canviar les coses. Reivindiquem, doncs, l’optimisme transformador i possibilista. Reivindiquem imaginar el futur que volem i avancem per fer-lo realitat.

12 novembre 2024