Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allà, en la cua que tot ho acaba i que ens hauria d’apropar a la pau interior i a la tranquil·litat després de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrès. Perquè allà encara hi ha més coses, les que costen poc però mai has necessitat (i en la majoria de casos no sabies ni que existien). Allà, en aquell tram de productes més barats, petits i bufons, la seguretat de l’elecció final es comença a desmuntar. Així, el moment més feliç de la compra no és aquell en el que pagues i passes a posseir, sinó l’instant previ a decidir que sí, que allò t’ho quedaràs i serà teu.

20 desembre 2018