Opinió

Consum responsable, Opinió, Producte, Sostenibilitat

La química del consum

Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allà, en la cua que tot ho acaba i que ens hauria d’apropar a la pau interior i a la tranquil·litat després de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrès. Perquè allà encara hi ha més coses, les que costen poc però mai has necessitat (i en la majoria de casos no sabies ni que existien). Allà, en aquell tram de productes més barats, petits i bufons, la seguretat de l’elecció final es comença a desmuntar. Així, el moment més feliç de la compra no és aquell en el que pagues i passes a posseir, sinó l’instant previ a decidir que sí, que allò t’ho quedaràs i serà teu.
llegir més +

20 desembre 2018

Comunicació, Opinió, Sostenibilitat

Quan la comunicació ambiental deixi de ser avorrida

Petjada ambiental, sostenibilitat, resiliència, transició energètica, estratègia ambiental, consum conscient, canvi climàtic, prevenció de residus, contaminació atmosfèrica, mobilitat sostenible, economia circular, etc. Sincerament, a partir de quina paraula has desconnectat? Quantes entens realment el que signifiquen? Et sents interpel·lat amb alguna d’elles? Si les teves respostes són ‘des de la segona, poques i amb cap’, és que formes part de la majoria de la ciutadania. Sí, concienciada i crítica però que no passa a l’acció en sentir paraules com aquestes. Però les paraules són aquestes i no unes altres. Però, què més hem de fer per arribar a la gent? Cal comunicar des de l’experiència, l’esperança, l’empatia, l’emoció, el sentit de l’humor i la rigorositat. Ho comparteixo en aquest post.
llegir més +

17 desembre 2018

Bon disseny, Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Consum responsable, Disseny sostenible, Opinió, Prevenció de residus, Reutilització

Quan el disseny, també ens mata: ‘Death by design’

El documental 'Death by design' (Sue Williams, 2016) no et deixa indiferent. Si, a més de plantejar l'obsolescència programada com un gran problema ambiental, social i econòmic actual, li afegeixes els efectes directes sobre la salut de les persones, la cosa canvia. Aquest documental permet fer un recorregut pel cicle de vida dels productes tecnològics d'empreses conegudes i comprovar com un mal disseny afecta la salut dels treballadors que ho fabriquen, de les persones que l'utilitzen i fins i tot de les persones que ho reciclen/reutilitzen. Dissenyaries un producte que provoca el suïcidi dels seus treballadors? Que els provoca avortaments o malformacions en els seus fetus?
llegir més +

5 novembre 2018

Projectes, Bon disseny, Disseny sostenible, Opinió, Sostenibilitat

Entrevista sobre disseny de packaging i sostenibilitat

En la fase de disseny de productes i serveis es pot arribar a evitar el 70% de l’impacte d’un bé. Per tant, sí, el disseny hi té un paper clau ja que tot el nostre sistema econòmic actual es basa en la producció i consum de béns i serveis. Si en el disseny s'incorporen criteris ambientals i socials, l'impacte global acaba sent molt més positiu per a tothom.  El tema dels materials és un aspecte clau però no és l’únic i moltes vegades sembla que així ho sigui. Si un material és contaminant en la seva extracció i transport i gestió final però els productes finals duren molt de temps, l’impacte és menor. És a dir, el tema clau és la durabilitat. En el cas del packaging això canvia ja que molts envasos duren molt poc per definició, perquè la seva funció s’acaba quan el producte arriba a l’usuari final.
llegir més +

31 agost 2018

Comunicació, Consum responsable, Opinió, Sostenibilitat

‘¿Conduce como piensas?’

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model. Tenir cotxe s’ha equiparat sempre amb nivell adquisitiu i estatus, amb llibertat i entusiasme per exprimir cada segon de vida. Per què circular a gran velocitat per una ciutat nocturna completament buida de cotxes i persones es pot considerar un escenari habitual d’ús del cotxe?
llegir més +

16 juliol 2018

Art i cultura, Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Criança, Destacats, Opinió

‘The handsmaid’s tale’, una sèrie sobre un futur més sostenible, masclista i despòtic

'The handsmaid's tale' és una de les sèries feministes del moment. Borgen, Big little lies, The good wife, The good figth... són d'altres que també he vist o estic veient i que m'estan despertant un sentiment de respecte i orgull de gènere. Es diu sororitat. I no puc evitar preguntar-me constantment com pot ser que en algun moment se'ns hagi considerat el sexe dèbil. És preocupant que durant tants anys i encara ara la dona sigui un zero a l'esquerra, menyspreada, discriminada i, tot i que sembli impossible, maltractada i assatjada sexualment.
llegir més +

6 juliol 2018

Consum responsable, Destacats, Opinió, Prevenció de residus, Sostenibilitat

Beure aigua de l’aixeta: fàcil, saludable i sostenible

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l'aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes ... per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l'aigua de l'aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d'ella? Per què aquest estigma sobre un recurs natural de primera necessitat que ens arriba directament a casa amb totes les garanties d'ús?
llegir més +

16 maig 2018

8M yo paro ecofeminisme
Art i cultura, Consum responsable, Criança, Destacats, Economia circular, Natura, Opinió

Educar en l’ecofeminisme (I)

Es tracta de la primera vaga feminista de la història, a nivell internacional. Per això, el 8 de març de 2018 faré vaga, pararé, no treballaré, no consumiré, no estudiaré, no cuidaré. I des d’aquí crido a que totes ho fem o ajudem a que d’altres també ho puguin fer! Només volia fer un breu apunt: en el meu cas em resulta molt més complicat deixar de cuidar que deixar de treballar. I aquí és on trobo la innovació d’aquesta convocatòria: la vida quotidiana té moltes més dimensions que la laboral i les desigualtats de gènere són presents en totes aquestes dimensions. Si parem totes, no només es para l’economia, sinó que es para la vida!
llegir més +

7 març 2018

Nuria Pompeia per Carla Berrocal
Art i cultura, Criança, Destacats, Opinió

Literatura feminista meva i teva

Sabíeu que, segons les dades públiques i accessibles, el 7% dels personatges rellevants a la història són dones? I fins i tot aquestes, molt poques respecte les reals, les desconeixem. Per què no ens les han explicat a l’escola? Bé, potser la clau està en adonar-nos qui ha explicat la història fins ara. La literatura feminista reivindica el paper de les dones al món i en aquest post faig un humil apunt a aquells llibres que més m'han marcat i m'estan marcant com a feminista ara, més que mai, convençuda!
llegir més +

6 març 2018

Natura, Opinió, Sostenibilitat

Ciutat verda, natura domesticada

Reconeguem que no sabem conviure amb altres espècies. Reconeguem que només ens sentim còmodes en un verd conegut, controlat, dissenyat, harmònic i desparasitat. No passa res, és així. I quan desitgem trobar-nos amb el verd més autèntic, sortim de la ciutat i ens refugiem en els boscos i prats, o fent un cim. Llavors el desordre és benvingut, perquè no està allà cada dia, perquè és anecdòtic i, per tant, no cal acostumar-se a ell.
llegir més +

5 octubre 2017

Consum responsable, Economia circular, Opinió

Melones en el techo. Mejorar sin olvidar

Reflexiones post-vacacionales. Hemos pasado de adaptarnos a los ritmos marcados por el campo y la cría de los animales a adaptarnos a los ritmos marcados por la jornada laboral, por los horarios escolares y por la necesidad de llenar la agenda de ocio y vida social. Tener más parece que no se ha podido separar de contaminar más. Lo hemos hecho 'no mal', peor.
llegir més +

11 setembre 2017