Cine/Sèries/Ecoparadigmes

Projectes, Art i cultura, Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Comunicació, Emergència climàtica, Iniciatives ciutadanes, Opinió, Sostenibilitat

Participació en el projecte col·laboratiu front el canvi climàtic: Oneday2050

Soc una més de les participants del projecte Oneday2050 que consisteix en 365 notícies de ficció del 2050, una per cada dia de l'any. Es tracta de 365 veus del futuro per visualitzar com el canvi climàtic ens farà viure en unes dècades. Una visió única de 365º sobre el futur de la nostra societat en aquest planeta que ens ha acollit i que s'està col·lapsant per la nostra manera de viure-hi. I amb ell, està col·lapsant la nostra societat.  Les notícies es basen en aportacions voluntàries sense cap recompensa. Els i les participants parlem per la nostra pròpia veu, no per les institucions/organitzacions per a les quals treballem (en el meu cas, potser sí perquè parlo per mi mateixa). Només una notícia per persona, on es demana el màxim de creativitat i invitació a passar a l'acció climàtica.
llegir més +

31 desembre 2021

Projectes, Art i cultura, Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Comunicació, Empresa, Sostenibilitat

Conferència sobre cultura i sostenibilitat: la cultura i la millora del món

Comparteixo una conferència i un debat que vaig realitzar el passat 5 i 6 de novembre de 2020 en el marc de les VI Jornades de Màrqueting Cultural, organitzades per l’SDE i l’Àrea de Públics de l’ICEC, que en aquest any excepcional porta per títol «El nou paradigma cultural. Públics en transformació». Vivim moments difícils, una onada de canvis. Una quotidianitat distòpica que no finalitza en acabar el capítol o la película, o la partida al videojoc. Ens hem adonat que som vulnerables, que la tecnologia i la ciència ens ajuda, però que no ho són tot ni ho poden tot. En aquest context, quin és el paper de la cultura? Pot ser sostenible la cultura? Pot ser justa i equitativa? Estic segura que sí ho pot ser però és que ho ha de ser!
llegir més +

9 novembre 2020

Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Opinió

Quan el present, mana (2a reflexió / 11è dia de confinament del coronavirus)

Ja fa una setmana que estem confinats a casa i, de moment, tothom diu i pensa: ‘Això va per llarg’. Les dues setmanes previstes inicialment sembla que s’allargaran un mes o més. Ho estic escrivint i no m’ho acabo de creure. Encara dec estar en la fase de negació.  Negació d’haver arribat a aquest extrem de persones mortes i malaltes. Negació d’un sistema de salut saturat i exhaust que a més, sembla ser, no ha rebut el cop més fort: la corba encara està pujant. Negació de mirar enrere i pensar que fa una setmana i dos dies encara qüestionàvem la gravetat d’aquesta pandèmia (encara no era pandèmia, llavors, oficialment, tot i que sí que ho era en la realitat) mentre seguíem fent plans. Negació del tomb que poden fer les nostres vides quasi d’un dia per l’altre. 
llegir més +

23 març 2020

Coronavirus sostenibilidad
Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Comunicació, Destacats, Opinió, Sostenibilitat

El coronavirus, una oportunitat forçosa (1a reflexió / 1a reflexió / 1er dia de confinament del Coronavirus)

Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum. Des del famós lema del Capità Enciam, ‘Els petits canvis són poderosos’, fins a la coneguda frase ‘Actua localment, pensa globalment’, els divulgadors ambientals fa dècades que intentem explicar el poder de les accions quotidianes.
llegir més +

13 març 2020

Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Opinió, Sostenibilitat

La dècada de la lucidesa

Cal plantejar aquesta dècada (la del 2020-2030) com la dècada de ‘recuperar l’essència’, allò que té valor per a nosaltres: tenir coses que apreciem, disposar del temps suficient per gaudir-les, estimar-nos i ser estimats, tenir salut, etc. Fer d’aquest món un lloc millor. De fet, allò que ens fa més feliços no sol ser el que ens està portant a la catàstrofe ambiental, social i econòmica. Per tant, per què no recuperem valors i ens alliberem de pesos innecessaris i insostenibles? Si tot el que ara mateix resulta imprescindible desaparegués, el que ens permetria viure i ser feliços és un tros de terra, un sostre i una comunitat amb qui créixer en valors.
llegir més +

27 gener 2020

Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Comunicació, Destacats, Sostenibilitat

Quan salvar el món serà notícia? De la invisibilitat al titular sensacionalista

Reconeguem-ho! Ens agraden les històries apocalíptiques atrets per una insaciable curiositat per les males notícies, les catàstrofes o les anècdotes amb un regust de tragèdia. Això sí, que no siguin nostres, que siguin dels altres. Ens agrada mirar de lluny, sense ésser afectats directament. Però, com ens agrada mirar!  L’única cosa que aconseguim és incrementar la por i la inacció. I no ens podem permetre una societat encara més poruga i encara més passiva, oi? Com combatre això? Doncs amb coneixement i amb opcions.
llegir més +

5 novembre 2019

Bon disseny, Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Consum responsable, Disseny sostenible, Opinió, Prevenció de residus, Reutilització

Quan el disseny, també ens mata: ‘Death by design’

El documental 'Death by design' (Sue Williams, 2016) no et deixa indiferent. Si, a més de plantejar l'obsolescència programada com un gran problema ambiental, social i econòmic actual, li afegeixes els efectes directes sobre la salut de les persones, la cosa canvia. Aquest documental permet fer un recorregut pel cicle de vida dels productes tecnològics d'empreses conegudes i comprovar com un mal disseny afecta la salut dels treballadors que ho fabriquen, de les persones que l'utilitzen i fins i tot de les persones que ho reciclen/reutilitzen. Dissenyaries un producte que provoca el suïcidi dels seus treballadors? Que els provoca avortaments o malformacions en els seus fetus?
llegir més +

5 novembre 2018

Art i cultura, Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Criança, Destacats, Opinió

‘The handsmaid’s tale’, una sèrie sobre un futur més sostenible, masclista i despòtic

'The handsmaid's tale' és una de les sèries feministes del moment. Borgen, Big little lies, The good wife, The good figth... són d'altres que també he vist o estic veient i que m'estan despertant un sentiment de respecte i orgull de gènere. Es diu sororitat. I no puc evitar preguntar-me constantment com pot ser que en algun moment se'ns hagi considerat el sexe dèbil. És preocupant que durant tants anys i encara ara la dona sigui un zero a l'esquerra, menyspreada, discriminada i, tot i que sembli impossible, maltractada i assatjada sexualment.
llegir més +

6 juliol 2018

Cine/Sèries/Ecoparadigmes

Muchos hijos, un mono y un castillo: una ruina encantadora

Y es que tener cosas no implica tener ni retener más. Yo creo que todo lo contrario. Como dice Jorge Drexler en una canción 'uno sólo conserva lo que no amarra'. Y es una gran verdad para mi. Y los recuerdos está claro que se imprimen en muchos objetos que queremos conservar pero, como todo, llevado al extremo se convierte en una enfermedad (Diógenes) y en un gran problema (espacio, gastos, gestión, mantenimiento). Así que tener un castillo, que era uno de sus deseos de pequeña, pasa de ser un lujo a ser una ruina.
llegir més +

22 febrer 2018

Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Destacats, Empresa, Opinió, Producte

Big Mac Spoiler

El fundador en realitat és un 'lladre' d'idees, però se'l reconeix com un emprenedor, un 'visionari' capaç de convertir un simple negoci d'hamburgueses ràpides en un negoci immobiliari arreu del món que transmet sentiment de pertinença a una manera de fer i de viure que encara avui dia funciona. La reflexió és com això ha passat amb molts altres productes, que han perdut la seva autenticitat i objectiu inicial per voler més, per tenir més, per ser algú important, per ser un guanyador!
llegir més +

17 març 2017

Bon disseny, Cine/Sèries/Ecoparadigmes, Dissenyador, Producte

Joy, dissenyadora de telebotiga

Quina és la diferència entre inventar i dissenyar? Sembla que Joy és una inventora però també és una dissenyadora, no? Crear, prototipar, vendre, produir i guanyar diners! Això és inventar o fer un miracle? Potser per això el seu primer disseny es diu Miracle Mop. En Joy sempre havia volgut inventar-se les seves joguines. De fet, el seu somni era viure en una gran casa on poder dissenyar coses maques i útils per la gent.
llegir més +

2 febrer 2016