I si ho mirem tot de més aprop? Consumir menys i crear més

Reflexions de l’exposició del Drap Art 2009

Aquest any encara no havia visitat l’exposició del Drap Art 2009, Festival de reciclatge artístic que des de fa uns anys se celebra al CCCB. Ho tenia pendent. El post de Resseny (magnífic blog de Jon Marín) del passat 28 de desembre al respecte, em va deixar amb la curiositat de descobrir les noves idees “reciclades” d’aquest any…

Aquest certàmen anual, dedicat a la vessant més artística del reciclatge, em porta cada any a reflexionar sobre el món del disseny sostenible. La majoria de les persones que es troben amb creacions com les que he pogut veure avui comenten el mateix: “però això segur que és caríssim” o “això no es pot fer a gran escala”. I en realitat tots aquests comentaris són veritat. Però crec que no és aquest el debat. No estem davant el festival internacional d’ecodisseny sinó de reciclatge artístic, i són dues coses diferents. Entenc que el reciclatge artístic ens porta a reflexionar sobre els objectes en desús que ens envolten i la seva utilitat i encara més enllà, sobre la necessitat de la seva existència. No hem de pensar que aquella làmpada o aquella cadira no ens les trobarem a Ikea “tirades de preu”… sinó que aquestes obres s’han d’entendre com un element de reflexió i replantejament de la nostra manera de viure, molt basada en el consum.

L’exposició del Drap Art d’aquest any ha mostrat obres artístiques com la “Nomadic Instalation” de Iries Tonies, “Disorder” de Clemens Behr, “rentat ràpid” de Marco Donadello, “objectesclafat” de Felip Gaig, “sabata de pell de taronja” d’Elisa Garrote Gasch, els peixos metàl·lics de Ptolemy Elrington, els fabulosos dibuixos aeris en moviment “El otro punto de vista” de La Buena y la Mala (foto superior) i els innovadors “Roll-on-toys” de Fabián Andino Subcomandante fets a partir d’envasos de roll-on buits (foto inferior).

La funcionalitat, però, també ha estat present al Drap Art mitjançant làmpades “Conjunto de 3 slims” de Flofliflo o les originals creacions de Miguel González; així com amb l’extensa mostra de cadires com “Meditació” de Farafina feta a partir de xapes ; o com les joies de Tanit Sospedra (que ja em van cridar molt l’atenció el darrer Drap Art en el mercadillo del hall).

Si mirem algunes d’aquestes creacions així com d’altres de l’exposició ens sorprenem dels estranys usos que poden arribar a tenir alguns objectes de la nostra quotidianitat… i potser així se’ns desperta la creativitat també a nosaltres, generant menys residus i aprofitant al màxim el que tenim… encara que sigui canviant l’ús d’alguns objectes que ja han finalitzat el seu cicle de vida. Reconvertir i repensar el que ens envolta… per consumir menys i crear més.

A continuació algun d’aquests “zooms”…

Pals de gelat pintats de blau per donar forma a una escultura de dona gegant, “Nomadic Installation”

Sí, són culleres per remoure el cafè o la infusió… i finalment donen forma a una cadira… però és clar, en l’exposició demanaven no seure… de fet, no es podia provar cap cadira. Recordo, no parlem de cadires ecodissenyades, parlem de creacions a partir d’objectes obsolets… tot i que en nombrosos casos he dubtat de la reutilització de segons quins objectes en algunes de les creacions i el que sí que vull denunciar és la compra de nous objectes per donar forma a obres d’art “reciclades”… és una tendència actual que està desmereixent l’esforç de molts creadors i artesans d’aquesta disciplina.

Zapato de piel de naranja, obra d’una dissenyadora que prova de despertar la consciència ecològica entre els seus alumnes. El reciclatge artístic és, al cap i a la fi, un llenguatge de reflexió sobre el model actual de disseny industrial… i això ens porta a conceptes globals com l’ecodisseny.

Potes de mobles vells que imiten la forma d’ocells (“Tú y yo” de Javier Manjarrés) sobre tamburets de fusta també reciclats.

Detall d’una de les làmpades , totes elles dotades d’ànima, de Miguel González. A què us recorden aquestes cadenes? Peixos de metall fets a partir de ferralla de Ptolemy Elrington… molta d’ella fàcil d’identificar (BMW?) Sembla que estiguem davant un lavabo però resulta que és un seient… Treball d’Arnau Miquel.

D’altra banda, la fotografia i la pintura també han destacat en l’exposició del Drap Art 2009. Tot i que per a mi, la més controvertida és l’obra “Zorra con vestido” de Pablo de Prado Fajardo. El món al revés…

Totes elles obres que ens provoquen, que ens fan pensar o almenys això espero… Sembla que necessitem un rentat de cervell.. i quan més ràpid sigui, millor…