Com podem redissenyar el món en clau sostenibilista i ètic si som incapaços de fixar-nos en allò que és quotidià, que ens envolta dia a dia, que ens ajuda a donar sentit a la nostra vida? L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius. Però compte! No dic que les administracions i societat civil organitzada no tingui un paper important. El té, però avui vull reivindicar la importància del que fem diàriament, dels hàbits que no només ens permeten impactar menys amb la nostra activitat habitual sinó també aquells que ens obliguen a ser més conscients del que consumim, com ho fem i l’impacte que això té sobre nosaltres i el nostre entorn, més proper i més llunyà.
L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius.
Jo no em considero ‘activista’ i punt, ja que no m’he lligat mai a cap arbre per evitar que el talessin (no em considero tan valenta i tinc un gran defecte, la timidesa), tampoc he viatjat a l’altra banda del món per reivindicar una acció ambiental en la que crec però per la que no estic disposada a renunciar a la meva rutina endreçada (a més, tinc la mala costum de pensar molt en els que m’estimo i que ho passarien malament si marxés), tampoc dedico molt de temps com a voluntària en entitats i associacions ambientals i/o socials (l’he anat rebaixant a mesura que la meva vida familiar s’ha fet més complexa, tot i que en un moment donat va ser molt important i vaig aprendre molt i espero poder anar tornant gradualment), etc. En fi, que no sóc un bon exemple d’activista ambiental però, en canvi, en el meu dia a dia sóc radical (sempre que puc) en viure d’una manera sostenible, conscient, respectuosa… i no és fàcil! És una lluita constant (per això lo de mantenir l’adjectiu ‘activista’ i parlar de ‘radical’) contra el sistema, contra el teu entorn que et jutja com una persona obsessiva, massa organitzada i una mica ‘cansina’.
Pantalla inicial de l’interactiu #Objectiurezero.
Interactiu #ObjectiuRezero de la Fundació Rezero
I en aquest marc de lluita i d’anar contracorrent aprofito per presentar l’interactiu ObjectiuRezero en el qual he col·laborat intensament en la concepció, disseny, guió i continguts amb l’equip de Rezero i el suport tècnic i creatiu de Onebigrobot. Es va estrenar el passat 1 de juliol i consisteix en un interactiu que et permet navegar per diversos escenaris quotidians per descobrir totes aquelles microdecisions que diàriament ens permeten generar menys o més residus. Perquè es tracta d’això, de microdecisions quotidianes que d’entrada poden semblar insignificants però que sumades es multipliquen. A més, i com sempre insisteixo, t’apropen a un estil de vida que et senta millor i et fa més feliç.
Els escenaris plantejats són un lavabo, una habitació, una cuina, una botiga i una celebració. S’ha escollit aquests llocs perquè es considera que és aquí on es prenen moltes de les decisions que permeten prevenir residus. I també s’ha volgut afegir un escenari col·lectiu en el qual hi ha més gent implicada, ja que un dels punts complicats d’assolir estil de vida residu zero és que tothom et recolzi, empatitzi amb tu i col·labori.
Pantalla que representa el bany de l’interactiu #Objectiurezero.
I com no vull que aquest post sigui un ‘spoiler’ de l’interactiu, deixo aquí la presentació dels continguts. Només afegeixo que es tracta de 30 microdecisions que, en realitat, engloben moltes més, i que ens poden permetre reduir els residus generats a la nostra activitat diària. I aquí ve la reflexió final:
La major part de les microdecisions plantejades a l’interactiu Objectiu Rezero esdevenen estratègies quotidianes de prevenció de residus. Només en un parell de casos parlem del reciclatge final. Hi ha tanta feina a fer en el marc de la prevenció que no podem deixar de parlar-ne i animar a tothom que se sumi a una vida més conscient i, per què no, més feliç.
Be the first to comment