Presentació del taller a les assistents.
Col·laboració de Susanna Ginesta Coll (en segon pla a la imatge).
Per encàrrec de la Diputació de Barcelona vaig conceptualitzar i dinamitzar un taller sobre comunicació i educació ambiental el passat mes de novembre (2018). La gran inquietud de les sol·licitants d’aquest taller (la gran majoria tècniques d’educació ambiental d’ajuntaments) era com aconseguir que les escoles comuniquessin els projectes ambientals en els quals treballen, més enllà de l’entorn acadèmic, fent-ho arribar a les famílies i barris. La pregunta no era menor i les respostes no eren úniques. Durant el procés de treball vaig explorar experiències més o menys conegudes i vaig endreçar els meus coneixements i projectes relacionats amb ambdues temàtiques. El resultat va ser un taller d’un matí sencer en el qual les participants (la gran majoria per no dir totes, dones) van realitzar diverses dinàmiques amb l’objectiu de posar en valor el que ja es fa, allò que no funciona, allò que podria provar-se i les eines necessàries per fer-ho.
Dinàmica ‘Mar o muntanya’. Una manera distesa de començar un taller.
Per complementar aquest taller vaig comptar amb la col·laboració de la Susanna Ginesta Coll, responsable d’estratègia de xarxes de la Diputació de Barcelona, que va fer una petita càpsula magistral sobre com fer servir les eines de comunicació digital actuals de manera efectiva i eficient.
Entre les preguntes que van fer arribar les participants es trobaven les següents:
- Quina és la millor eina o canal per arribar a les famílies i que s’impliquin en els projectes dels alumnes?
- Com detectar quins canals o xxss són els millors per fer arribar la informació a famílies i alumnat? Seria possible fer un recull de canals de difusió versus públic potencial?
- Cal anar canviant de canals de comunicació per arribar a gent diferent?
- Com connectar i comunicar-se amb la diversitat d’alumnes i famílies que ni disposen de xarxes ni gairebé entenen el nostre idioma?
- Quines eines són més adients per centres de primària on els alumnes encara no estan a les xarxes socials (facebook, instagram, etc.)?
- Hi ha eines de comunicació fàcils d’utilitzar pels tècnics municipals?
- Els projectes ‘Aprenentatge i servei’ serien útils per aconseguir aquest objectiu? Com s’ha aconseguit? Quines experiències hi ha del nostre territori amb resultats positius?
- A banda de fer arribar el que passa a l’escola a l’entorn proper, què caldria fer i com per obtenir un retorn de nou cap a l’escola per així poder avaluar l’eficàcia i obtenir indicadors significatius?
- Existeixen experiències on s’impliqui al personal no docent i treballadors d’empreses externes a les escoles?
- Quines temàtiques actuals poden despertar interés als centres educatius per generar el vincle comunitat & centres educatius? Com detectar als centres educatius què necessiten de la comunitat on es troben?
Imatge d’algunes de les participants.
Aquestes preguntes i d’altres que van sorgir durant el taller es van respondre, entre totes, amb dinàmiques participatives, algunes ponències amb exemples que funcionen i xarxes més útils i una part de ‘Divan’ de posar en comú experiències i possibles estratègies a seguir.
(Imatges de Gonçal Luna, tècnic de la Diputació de Barcelona).
En les següents imatges comparteixo alguna de les conclusions, no totes és clar, però sí alguns temes en els quals vam voler profunditzar. Gràcies a les participants per compartir el seu coneixement i experiències!
A partir d’aquest taller se’m va ocorrer escriure un article sobre Com comunicar la sostenibilitat sense que aquesta sigui avorrida. El podeu trobar al blog Quincalla d’aquesta web (link).
Be the first to comment