L’aigua que fem servir a Barcelona prové majoritàriament de recursos superficials, és a dir, és aigua provinent dels rius Ter i Llobregat, regulada als embassaments i potabilitzada a les estacions de tractament d’aigua potable. Però l’aigua que necessitem no ha de tenir les mateixes característiques per a tots els usos. Per beure, ha de ser potable, és clar. Però per regar els parcs i jardins, també ho ha de ser? I per netejar els carrers? I per al funcionament de les indústries? O, fins i tot, per tirar de la cadena del vàter?

L’aigua de què disposem és sempre la mateixa, que recircula constantment. Per tant, cal tractar-la, ja que després de fer-ne ús no es neteja espontàniament. Necessita un procés de depuració abans de ser retornada al medi natural (rius i mar) i del nostre ús directe. En resum, perquè l’aigua arribi a nosaltres han de passar tres coses:
- Captar l’aigua, tractar-la per utilitzar-la com a aigua potable i distribuir-la. Aquesta fase es defineix com abastament.
- Un cop utilitzem l’aigua, es torna a recollir, es depura i s’aboca de nou al medi o bé es connecta amb la fase següent de recirculació. Aquest procés s’anomena sanejament.
- Finalment, l’aigua feta servir es tracta i passa a ser aigua regenerada que no és potable, però es pot fer servir per a molts altres usos. Aquesta darrera fase és la reutilització.
Per tant, el paper dels recursos hídrics alternatius següents és clau i creixent per fer un ús eficient de l’aigua:
- Aigua subterrània.
- Aigües grises.
- Aigua regenerada.
- Aigües pluvials en cobertes.
- Aigua dessalada.
- Aigües pluvials en espai públic.



