Com explicar un PAESC sense dir-li PAESC? El cas de Viladecavalls

Els PAESC (Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima) són estratègies ambientals municipals que, aprofitant l'empunta d'Europa i el suport d'administracions supramunicipals, endrecen les accions de mitigació i adaptació en un full de ruta a seguir i actualitzar periòdicament.

Què és un PAESC?

El PAESC és el Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima. Consisteix en un document estratègic de planificació energètica i climàtica local. Conté les accions que cal dur a terme per donar compliment amb els objectius establerts per la UE per al 2030, i així, anar més enllà de la reducció del 55% de les emissions de CO₂. Aquest té una visió ambiciosa i inclou mesures d’adaptació als impactes del canvi climàtic.

El PAESC recull els documents estratègics i estudis fets a un municipi, i s’integra a la planificació estratègica local.

El PAESC sol incloure:

• Un inventari base de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del municipi per fer el seguiment de l’efectivitat de les accions de mitigació. 
• Un Pla de Transició energètica local que recull els objectius associats a la mitigació, especialment els centrats en la part energètica, i a la transició justa. 
• Una Avaluació de riscos i vulnerabilitats climàtiques a escala supramunicipal.
• Un Pla d'acció local d’adaptació al canvi climàtic on s’analitzen els efectes esperables del canvi climàtic al municipi i les principals vulnerabilitats i riscos que se’n puguin derivar. Una vegada identificats els sectors més afectats, es proposen diverses accions d’adaptació orientades a anticipar-se i adaptar el municipi als efectes del canvi climàtic.

Però no es pot pretendre deixar-ho tot en un nivell teòric. Si la ciutadania no se sent implicada en aquest Pla no es podrà portar a terme. Cal tenir en compte que un percentatge molt baix de les accions depenen directament de l'Ajuntament; de manera que si els veïns i veïnes no se sumen a tirar endavant el Pla, aquest no funcionarà. Per això, cal fer un exercici comunicatiu al respecte. I això és el que ha fet Viladecavalls.

Es pot explicar un PAESC en dues frases

Tot i que la majoria de PAESC diguin coses similars, cadascun es fixa en els reptes del seu municipi. Però resulta que els reptes són bastant comuns. Per tant, i per no haver de llegir més de 200 pàgines per saber què li cal al teu municipi per posar-se en marxa en la carrera front el canvi climàtic i la crisis ambiental, és recomenable poder trobar els aspectes clau (highlights) que són els que comunicarem i convertirem en claims i crides a l'acció.

 

La importància del nom i de la imatge gràfica

Si ens dirigim a la ciutadania i li diem que li anem a explicar el PAESC, realment pretenem que se sentin interpel·lats/des?

1. Primer, això què és? Comunicar des de les sigles no acaba de ser la fórmula més efectiva.
2. En segon lloc, volen explicar-nos un Pla que no hem decidit perquè el fem possible perquè resulta que depèn sobretot de nosaltres.
3. En tercer lloc, no veiem aquest 'Pla' per enlloc. En cap comunicació. En cap cartell del carrer. En cap informació ambiental que rebem per part de l'Ajuntament.

Per respondre al primer punt, busquem un nom que apel·li més, que no sigui tan tècnic i que doni marge a la part gràfica a jugar. El segon punt es va resoldre, en principi, amb el procés participatiu que es va fer en el moment de fer el PAESC i en cada revisió també es fa un altre; però sembla que no acaba de arribar a la gent (això no ho podrem resoldre en aquest projecte, però... en tot cas, farem més visible la marca i esperem resulti més atractiu formar part del canvi). I per que fa al tercer punt, un cop tinguem un nou nom i imatge associada, la incorporarem en les comunicacions ambientals de l'Ajuntament.

Per tant, aquest exercici comunicatiu té per objectius:

• Fer atractius els continguts del PAESC per cridar a l’acció i sensibilitzar sobre els principals reptes del municipi pel que fa al canvi climàtic. 
• Empatitzar amb la ciutadania de Viladecavalls, que pugui reconèixer en la imatge algun element que li recordi al seu municipi o que li pugui sentir-se, d’alguna manera, interpel·lat/da.
• Explicar a la ciutadania la feina feta i la que ja s’està fent i per què, i com aquesta hi pot participar. 
• Aconseguir que la ciutadania entengui el relat global i pugui, després, assimilar diverses campanyes o materials comunicatius que es generin lligats al canvi climàtic.

 

El cas de Viladecavalls

En el cas de Viladecavalls, es va trobar resposta a totes les inquietuds: el contingut i la forma.

Pel que fa a la imatge gràfica, es va optar per una imatge neutra que fos atractiva i jugués amb:

• el nom del municipi (això permet identificar en tot moment que es tracta de VILADECAVALLS) i 
• amb el tema principal del PAESC i que tothom entèn ara mateix, ja que l’emergència climàtica és en boca de tothom: CLIMA.

I la clau va ser que dues de les lletres del nom del municipi formessin part de la paraula ‘clima’. Això vol lligar de manera gràfica el futur del municipi amb les polítiques climàtiques. 

Finalment, es va adaptar aquesta imatge gràfica amb els tres eixos identificats del PAESC: 

• Una gestió eficient dels recursos, tant energètics com hídrics i materials. I això també cerca una menor dependència exterior i una menor pobresa energètica (menys consum d’energia, energies renovables, economia circular i menys consum d’aigua, mobilitat sostenible i justícia climàtica).
• D’altra banda, també es vol preparar pels efectes del canvi climàtic amb unes accions dirigides a reduir riscos climàtics (més resiliència, protecció i conservació del verd i la biodiversitat, i també urbanisme i clima).
• Sense deixar de banda aspectes socials i de governança, necessaris, que permetin mantenir la relació amb l’entorn, entendre les polítiques que s’impulsen i, per tant, voler participar-hi (formació, sensibilització i comunicació, i governança).

I el resultat va ser aquest. Tot aquest exercici gràfic el vam realitzar amb l'estudi gràfic Lapage Original. Finalment, vam fer un flyer per poder explicar el PAESC des de la nova perspectiva comunicativa. El resultat va ser aquest: