QUINCALLA

12 de novembre de 2024

  Un dels èxits del sistema capitalista és haver aconseguit que ens creiem que el futur no existeix. Per tant, imaginar un futur millor esdevé quasi una obligació moral i política. La distopia ens desactiva El present no és fàcil. Fins i tot si ens trobem en la banda dels privilegiats que es poden plantejar […]

17 de setembre de 2024

Un breu viatge a l’enigma de les papereres inexistents i els carrers nets Fastiguejada per la humitat i calor extrema, vaig decidir fer un cafè latte en un got take away de plàstic, en un dels milers de 7-Eleven que hi ha a Tòquio. Me’l vaig beure de pressa, necessitava hidratar-me i també una miqueta d’energia. A […]

29 d'abril de 2024

Calen noves narratives i generar relats en positiu que ens vinguin de gust. Perquè si no som capaços d’imaginar-nos el futur que volem, com se suposa que hem d’arribar-hi? Prepareu-vos que ve una bona ‘turra’: “Que el món s’acaba. Que la sequera ens té amb l’aigua al coll. Que per més que reciclem no solucionarem […]

28 d'agost de 2019

‘La Rosalia!’ ha arribat amb força, sorprenent amb cada nova cançó. La mitomania no em torna boja però he de reconèixer que sí que m’atreu, i molt, els efectes que cançons com les seves estan produint entre la ciutadania. De fet, la primera vegada que vaig sentir la cançó de ‘Malamente’ (el seu hit inicial) va ser amb el videoclip de Los Moranco, no amb l’oficial de Rosalia. I no ha estat l’únic, ja van dos. La qüestió és que les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus (sobretot de plàstics d’un sol ús) o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona.

28 de febrer de 2019

Recapitulant. Hola, sóc l’Ana, em declaro feminista, no m’agrada el rosa i rebutjo el model de joguines dirigit a un gènere en concret… però a la meva filla li agrada el rosa i li encanta cuidar nadons de joguina i vestir i desvestir barbies. I jo, com a mare, sense potenciar aquest aspecte, respecto la seva elecció, l’acompanyo, jugo amb ella i intento que un joc que fins ara he rebutjat esdevingui una oportunitat per entendre a la meva filla, una oportunitat perquè el meu fill també hi jugui sense sentir que és cosa de nenes i, en definitiva, una oportunitat per assumir que la millor manera d’educar els meus fills és acompanyar-los en les seves eleccions, sense imposar-les ni jutjar-les constantment.

6 de juliol de 2018

‘The handsmaid’s tale’ és una de les sèries feministes del moment. Borgen, Big little lies, The good wife, The good figth… són d’altres que també he vist o estic veient i que m’estan despertant un sentiment de respecte i orgull de gènere. Es diu sororitat. I no puc evitar preguntar-me constantment com pot ser que en algun moment se’ns hagi considerat el sexe dèbil. És preocupant que durant tants anys i encara ara la dona sigui un zero a l’esquerra, menyspreada, discriminada i, tot i que sembli impossible, maltractada i assatjada sexualment.

7 de març de 2018

Es tracta de la primera vaga feminista de la història, a nivell internacional. Per això, el 8 de març de 2018 faré vaga, pararé, no treballaré, no consumiré, no estudiaré, no cuidaré. I des d’aquí crido a que totes ho fem o ajudem a que d’altres també ho puguin fer! Només volia fer un breu apunt: en el meu cas em resulta molt més complicat deixar de cuidar que deixar de treballar. I aquí és on trobo la innovació d’aquesta convocatòria: la vida quotidiana té moltes més dimensions que la laboral i les desigualtats de gènere són presents en totes aquestes dimensions. Si parem totes, no només es para l’economia, sinó que es para la vida!

6 de març de 2018

Sabíeu que, segons les dades públiques i accessibles, el 7% dels personatges rellevants a la història són dones? I fins i tot aquestes, molt poques respecte les reals, les desconeixem. Per què no ens les han explicat a l’escola? Bé, potser la clau està en adonar-nos qui ha explicat la història fins ara. La literatura feminista reivindica el paper de les dones al món i en aquest post faig un humil apunt a aquells llibres que més m’han marcat i m’estan marcant com a feminista ara, més que mai, convençuda!

7 de juliol de 2017

La música rebota en les branques dels arbres, en els troncs, es percola entre les pedres del terra. Calma pausada, contemplativa, moment màgic a la posta de sol, a l’escenari ‘El vaixell’ del Festival Vida 2017. Tot és màgic. Música i natura, pop i bosc, rock i sorra, folk i pedres. Però, entre tota aquesta atmosfera creada per fer-te sentir ‘un fullet en un bosc popero ecològic’, el plàstic és un element més. El plàstic? Sí, el plàstic, d’un sol ús!

27 d'abril de 2016

L’ordre és molt relatiu. Depèn de cadascun que un espai estigui endreçat. Cadascú troba el seu ordre en el seu caos, i pot arribar a no trobar res en l’ordre dels altres. Però més enllà d’aquests aspectes de filtre i visió personals, tenir endreçada casa nostra esdevé, la majoria de vegades, tot un repte! Els grans enemics de l’ordre són: tenir massa coses, un espai limitat i poc temps per gestionar ambdues coses.