Una recomanació de web molt interessant: Holistic Moms. Llàstima que els pares sembla que no tinguin res a dir sobre l’educació sana dels seus fills. Per la resta, “chapeau”!
Entrades relacionades
Entrevista per Sostenible.cat sobre greenwashing
“La ciutadania cada vegada és més crítica, però no té temps d'analitzar tantes coses”. Així comença aquesta entrevista per a Sostenible.cat vaig intentar explicar què és el greenwashing, per què existeix i què podem fer per identificar-lo i evitar-lo. Amb optimisme però sense baixar la guàrdia, vaig donar alguns consells per poder consumir de la manera més conscient i coherent possible sense agobiar-nos. Està clar que el consum més sostenible és el que no es dona. Això ens evita problemes. Consumir implica escollir i, per tant, informar-se. I tot i que ara es pugui accedir a molta informació, no és fàcil trobar la que busquem: origen, materials, tractament final, valors ètics, etc. És un tema per estar una estona llarga. Però aquí us comparteixo uns minutets.
Entrevista a B+S sobre ser ambientòloga i autònoma
“Crec que, en general, tot i que el que cal és fer un canvi urgent de la nostra manera de produir i consumir, hi ha poc interès en fer-lo. Repensar models de negoci i de sistema espanta i genera rebuig. Entrem en espirals, també comunicatives, d’explicar el mateix per seguir fent el mateix”.
Entrevista publicada al web de Barcelona+Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona (dijous, 21 setembre, 2023).
Tot i les dificultats, és molt bonic poder dedicar tot el teu temps ‘laboral’ i diria quasi ‘personal’ en allò en què creus. Cada dia és diferent, coneixes molts professionals, col·labores en projectes molt enriquidors, etc. Cada any, des que soc autònoma, ha estat un procés d’evolució personal i professional. M’agraden els reptes i tot i que pugui semblar que m’agrada tenir el control quan ets freelance precisament aprens que això no és possible i comences a jugar amb la incertesa… i acaba enganxant… tot i que hi ha moments de tota mena. No t’enganyaré.
La infraestructura social, més que llocs de trobada: quan la convivència passa a ser la base de la supervivència
La infraestructura social són els espais físics i les organitzacions que configuren les relacions personals.
Bona part dels reptes que tenim davant: el canvi climàtic, l'envelliment de la població, una desigualtat que no para d'incrementar i grans desavinences ètniques; només els podrem abordar si desenvolupem alguns interessos comuns. Quan la infraestructura social es fa malbé, les conseqüències són que la gent redueix el temps que passa als espais públics i es refugia a la 'seguretat' de la seva llar, les xarxes entre les persones es debiliten, augmenta la delinqüència, les persones grans i malaltes es van aïllant, els joves s'enganxen a les drogues i 'les pantalles', s'incrementa la desconfiança i cau en picat la participació ciutadana. És a dir, una infraestructura social sólida no només protegeix la democràcia sinó que contribueix al creixement econòmic.
La punta del iceberg
Aquest és un dels articles del llibre coral 'Alerta greenwashing' que hem publicat amb Pol·len Edicions juntament amb altres autores i autores.
"Envases compostables, biodegradables, reciclados, reciclables, etc., son conceptos que de manera común encontramos en muchos productos, aunque en la mayoría de casos o bien no sea cierto o bien esté expresado de forma confusa, ambigua, y en muchos casos más compleja de lo necesario. Nos encontramos con ropa etiquetada con una composición de algodón orgánico pero «Made in China». O bien directamente «ecodiseñada». O un zumo 100% natural, sin azúcares añadidos. O un coche cero emisiones y que te hace sentir libre o respetuoso con el medio ambiente. Un sinfín de denominaciones mal usadas, muchas veces contradictorias entre ellas y que juegan con nuestra preocupación por escoger el producto «menos malo posible» (descartando, en la mayoría de casos, que exista una «buena opción posible».)"
Comunicar el canvi no ven
Pensar en la comunicació com una provocadora de canvis potser ha estat massa naïf i jo diria encara més, poc responsable i realista. Els canvis han de venir de la base, del convenciment sostingut, de polítiques públiques coherents i exemplars i d'una transició ben feta vers un altre model que implica noves maneres de viure. Ara, de cop, no es pot imposar una altra manera de fer a la ciutadania. Tot requereix un temps i ficar la por al cos no porta enlloc.
Cal donar a la comunicació el paper i la responsabilitat que té, ni més ni menys. Cercant la proactivitat i no generant usuaris reactius i passius que en el moment s'activen, pensen i volen canviar; però que al cap de cinc minuts ja s'han distret. Cal una implicació més constant, provocar la curiositat i generar un sentit de pertinença en un projecte comú i no pas en un d'extern que només et demana que facis Likes.
Tu decideixes
No es tracta de quedar-nos mirant impotents i no fer res. Cal canviar la base de tot, del sistema. Cal reaccionar, buscar altres maneres de relacionar-nos i de consumir, i mentrestant, hem de ser resilients com a individus però sobretot com a societat i comunitat.
Les crisis solen ser traumàtiques i lamentablement afecten primer els més vulnerables, però també són oportunitats 'forçoses' per canviar el sistema actual. Un sistema que ens manté adormits i obedients i que en cap cas no és el millor per a tothom. Un somni etern i plàcid que ens està portant al col·lapse ambiental, econòmic i social. Despertar és el primer pas. El segon és sobreviure. El tercer és passar a l'acció, des de la comunitat. I el quart, transformar! No és una fórmula fàcil ni còmoda, però és el que hi ha. Tu decideixes! Què prefereixes: la pastilla vermella o la blava?
Be the first to comment