Logotip Projectes

En el fons i en la forma: la cultura i la millora del món

Presentació Ana Villagordo

Captura d’un dels moments de la xerrada.

Comparteixo una conferència i un debat que vaig realitzar el passat 5 i 6 de novembre de 2020 en el marc de les VI Jornades de Màrqueting Cultural, organitzades per l’SDE i l’Àrea de Públics de l’ICEC, que en aquest any excepcional porta per títol «El nou paradigma cultural. Públics en transformació».

En un context de pandèmia global, de confinament, de crisi econòmica, del sector cultural a la corda fluixa, se’ns planteja el repte de qüestionar-nos què hem fet fins ara, on som i cap a on anem. L’impacte de la COVID-19 ha comportat un canvi radical en la manera de crear cultura, produir-la, difondre-la i consumir-la. S’obren molts interrogants sobre quina ha de ser la relació, la comunicació i la interacció entre els professionals de la cultura i els públics habituals i els nous públics als quals volen arribar.

Les jornades s’emmarquen en tres eixos clau marcats per la situació en què estem immersos: la COVID-19, la digitalització/tecnologia i la sostenibilitat. Per això es compta amb amb experts que ja han participat en altres edicions i que reorienten els seus discursos tenint en compte l’actualitat:

  • Les noves litúrgies i comportaments dels públics culturals després de la pandèmia, a càrrec de Katy Raines, sòcia d’Indigo Ltd (Birmingham).
  • Javier Ibacache, cap de la Unitat de Programació i Públics del Ministeri de les Cultures, les Arts i el Patrimoni de Xile, que va parlar sobre la fragmentació dels públics i la hibridació digital i presencial.
  • Genís Roca, fundador i president de RocaSalvatella, abordarem la transformació a gran escala i a tots els nivells de què suposa el present i les conseqüències en el futur.
  • I jo soc una quarta veu i em presenten com, Ana Villagordo, assessora i creadora de projectes de comunicació i estratègia ambiental creativa, per reforçar l’element sostenible en la producció i el consum cultural. 

Amb tots ells hem analitzat el context i hem intentat donar resposta a les preguntes que han sorgit. 

El paper de la cultura en la transició vers un sistema equitatiu i sostenible

 
Vivim moments difícils, una onada de canvis. Una quotidianitat distòpica que no finalitza en acabar el capítol o la película, o la partida al videojoc. Ens hem adonat que som vulnerables, que la tecnologia i la ciència ens ajuda, però que no ho són tot ni ho poden tot. En aquest context, quin és el paper de la cultura? No em refereixo a si la cultura és segura ara, que ho és. Però com ha de ser la cultura per ser segura sempre? Per oferir opcions que ens permetin sentir-nos vives sense patir sobre l’impacte ambiental de cada obra que veiem o festival al qual anem? Pot ser sostenible la cultura? Pot ser justa? Equitativa?
 
La resposta és sí. Des de la llibertat de la forma i del fons, el món de la cultura (administracions, empreses i entitats que s’hi troben vinculades, així com el seu públic) té molt a fer. En la sessió que va tenir lloc el passat 5 de novembre, potser llunyana en la distància però espero inspiradora dins de cadascuna de les assistents; vaig situar per sobre on estem i d’on venim a nivell de sostenibilitat, vaig plantejar els principals aspectes des dels quals la cultura pot treballar el seu impacte positiu en la societat i també vaig plantejar com aprofitar un possible canvi cultural per canviar mentalitats.
 
Per acabar vaig fer un intent d’aterrar conceptes i reflexions en alguns exemples interessants perquè el sector cultural es pogués emmirallar en d’altres que ho han intentat, fins i tot del mateix sector, tot i que no sempre ho hagin aconseguit. Però en cada intent fem un pas vers una nova manera de fer les coses. Des del món del disseny i els sistemes productius es parla de la necessitat de canviar la nostra manera de produir i consumir, però molt enfocat en els productes. En aquest cas navegarem per noves maneres de produir i consumir cultura. 
 
Sempre diem que la millor energia és aquella que no es consumeix, o el millor residu és aquell que no es genera… però la millor cultura és aquella que sí es pot consumir… la pregunta és com fer-ho perquè no impliqui un impacte ambiental significatiu, del qual molts dels seus agents no en són conscients o bé no s’ho havien ni plantejat. 
 
A partir d’aquí tocarà investigar, fer-se les preguntes adequades (potser cal canviar-les) i posar-se a treballar. Des de l’acció. Des de l’evidència. Des de la cultura!
 
 
El debat final va ser molt enriquidor (aquí el podreu veure)
 
Captura d'un moment del debat.

Captura d’un moment del debat.

Be the first to comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *