‘Mare, vull aquest cotxe teledirigit’. ‘Fill, funciona amb piles i ja hem parlat sobre com impacten les piles a nivell ambiental’. ‘Sí, però a mi m’agrada aquest cotxe’. ‘Segur que trobem alguna altra opció’.
‘Pare, m’agradaria aquest pàrquing. És molt gran, té tres plantes i ascensor’. ‘Fill, és massa gran i és de plàstic. I, a més, l’ascensor funciona amb piles i està fabricat a Xina. Hem d’intentar consumir joguines fabricades aprop de casa i amb materials com la fusta. Sense pintures tòxiques…’.
Imagino la cara del nen o nena. Sense entendre res. Només que els seus pares mai li volen comprar el que ell/ella vol; i que sempre estan amb l’excusa de la ‘sostenbilitat’. Els nostres fills no entenen de conceptes com l’impacte ambiental, ni l’equitat social, ni l’economia local, ni la toxicitat dels materials… Si més no, no ho entenen quan són petits. Ells entenen de joguines i punt. Joguines que moltes vegades els donem a escollir amb els catàlegs dels grans centres comercials. Catàlegs on es pot trobar un centenar d’opcions (endreçats en rosa i blau, ‘nena i nen’) que saturen els nens d’ imatges, colors i somriures, i no els permeten triar amb criteri. Al final, ho volen tot i tenen la sensació que no poden tenir res. I es frustren.
És difícil fer entendre els nens el paper que tenen alhora de triar les seves joguines en el conjunt de la societat. I més encara al Nadal, època en la qual tot ho porta el tió, el Pare Noël i els Reis Mags. Per això, els pares els podem ajudar a escollir amb certs criteris. Criteris que no han d’excloure el més important de les joguines: que siguin entretingudes, atractives, divertides… Però hi ha dos tipus de joguines: aquelles que es mantenen al llarg del temps o aquelles que deixen d’interessar pràcticament el mateix dia que són adquirides. Més enllà de la primera impressió, les bones joguines són aquelles que mantenen l’entusiasme dels nens, que els permeten créixer cada cop que juguen, que es mantenen al seu costat al llarg del temps, que no es trenquen de seguida, etc. I, naturalment, aquelles que transmeten certs valors com l’equitat, la justícia, la sostenibilitat, la cohesió social…
Makedo n’és un exemple i per fi l’hem pogut experimentar a casa. Jo Makedo, Ell Makeda, Tu Makedes? A casa ja Makedem. Perquè Makedo és més que una joguina.
Makedo, una joguina per a tota la família
Makedo. Tools for playful cardboard construction consisteix en unes peces de plàstic i unes eines molt senzilles que permeten construir cotxes, avions, casetes, disfresses, i moltes més coses, a partir de cartró reutilitzat. La veritat és que un cop passat el Nadal, Makedo resulta una bona manera d’aprofitar les caixes de les joguines per construir-ne d’altres úniques i dissenyades pels propis nens amb l’ajuda dels seus pares. Les opcions són infinites i els ‘sets’ són ampliables i adaptables. Fins i tot Lego es queda curt al costat d’aquesta altra joguina. Com diuen els seus creadors, Play and learn with Makedo. Poques joguines porten associada una reflexió tan profunda sobre la importància d’incentivar la creativitat i el treball en equip, connectar idees, entrenar la projecció espaial, i poder compartir les pròpies creacions amb d’altres usuaris. Perquè Makedo és més que una joguina. És una comunitat. A més, Makedo és una joguina CO2 neutral, amb nombrosos reconeixements: Good design Award i Reddot Design Award.
Be the first to comment