Tu quin triaries? I sobretot, per què?
Avui llegint el diari m’ha sorprés gratament aquesta notícia: “Panrico resucita el Donut a granel”. La meva reacció inicial ha estat pensar que finalment Panrico ha hagut de reaccionar i canviar la seva política d’envasar individualment cada donut per tal de respondre a la demanda del consumidors que es neguen a comprar els donuts en aquest estat tan artificialitzat. La meva deformació personal i professional m’ha portat amb entusiasme a reflexionar: “els consumidors han reclamat el retorn del granel en el món dels donuts per un tema ambiental, perquè menjar-se un donut envasat representava un dilema ètic”. Parlant amb col·legues de la professió ambiental, la seva reflexió ha estat més realista ja que segons ells la gent relaciona el granel amb un producte fresc, fet recenment, poc industrialitzat… i per això han reclamat el retorn del donut sense envàs… no pas per reduir l’impacte ambiental associat a un envàs de plàstic per cada donut, per cada donut… és que em costa encara d’entendre que una empresa com Panrico prengués aquesta decisió per un tema d’higiene i durabilitat del producte… anem enrere o què?
Bé, sigui com sigui, menys envasos sempre és una bona notícia… a més, a partir d’ara, podré tornar a prendre un donut de tant en tant… que fins ara ho tenia prohibit per principis! Abans que s’acabi la setmana en caurà un…
Una bona notícia del día… Aquest ha estat el meu primer boiciot i tot aquest temps recordant quan feia la sisa a la mare (ups!) per comprar dònuts a granel que agafaba el botiguer amb un tovallò de paper. Sí, eren fins i tot molt més bons. 11 pessetes del de sucre i 13 el de xocolata, tot un luxe. Definitivament el primer que vegi cau. O un de cada.