Això no és Japó
Fastiguejada per la humitat i calor extrema, vaig decidir fer un cafè latte en un got take away de plàstic, en un dels milers de 7-Eleven que hi ha a Tòquio. Me’l vaig beure de pressa, necessitava hidratar-me i també una miqueta d’energia. A més, sabia que just al costat del supermercat trobaria els contenidors que necessitava per treure’m de sobre aquell residu indesitjat però inevitable. I així va ser. En girar la cantonada vaig trobar diversos contenidors, tot i que no s’indicava enlloc el tipus de residu corresponent de cadascun. Així que els vaig obrir un a un fins que vaig trobar un amb ampolles de plàstic dins.
Satisfeta, vaig llençar el got de plàstic a dins i vaig tancar el contenidor: no hauria de carregar tot el dia amb aquell got i a més l’havia deixat on tocava. Just en aquell moment vaig començar a sentir a algú cridant darrere meu, en japonès. Era una dona en cotxe, que havia parat al meu costat per increpar-me perquè sembla que m’havia equivocat en la meva elecció.
