Ja fa una setmana que estem confinats a casa i, de moment, tothom diu i pensa: ‘Això va per llarg’. Les dues setmanes previstes inicialment sembla que s’allargaran un mes o més. Ho estic escrivint i no m’ho acabo de creure. Encara dec estar en la fase de negació.  Negació d’haver arribat a aquest extrem de persones mortes i malaltes. Negació d’un sistema de salut saturat i exhaust que a més, sembla ser, no ha rebut el cop més fort: la corba encara està pujant. Negació de mirar enrere i pensar que fa una setmana i dos dies encara qüestionàvem la gravetat d’aquesta pandèmia (encara no era pandèmia, llavors, oficialment, tot i que sí que ho era en la realitat) mentre seguíem fent plans. Negació del tomb que poden fer les nostres vides quasi d’un dia per l’altre. 

23 març 2020