Quin és l’impacte ambiental d’Internet? I l’impacte social?

Fa unes quantes setmanes em van robar el mòbil mentre portava els nens a l’escola. En qüestió de pocs minuts ja no el tenia i, després d’una hora buscant-lo, vaig acceptar que ja no tornaria. No podia avisar ningú, no sabia quina hora era, no podia enviar un missatge per dir que arribava tard a una reunió i no sabia si havia rebut un correu electrònic important que estava esperant. Tampoc podia consultar el meu calendari online; estava sola davant el perill, davant la meva memòria oxidada i poc entrenada i davant la inquietud del meu entorn proper, que em buscava i no em trobava.

Fins aquí tot va ser neguit i ràbia, també. A partir de la primera hora, però, vaig optar per ser més constructiva i trobar una solució. De fet, només havia perdut el dispositiu, com a tal, perquè tota la resta ho tinc al núvol: números de telèfon, adreces de mail, les meves fotos, els arxius en els que treballo, tots els correus electrònics, les múltiples xarxes socials en les que participo, etc. Res d’això s’havia perdut, només el gadget, buit però ple alhora. Es tractava doncs d’un tema econòmic (no menor) i de logística i temps (quants dies hauria d’estar així?). No era tan greu. De fet, no ho és pas.

Estar desconnectada una setmana, precisament quan estava tancant la redacció i maquetació del Quadern central del darrer número 50 de la revista Opcions, ha estat tot un repte. He après que estar desconnectats d’Internet ens pot permetre estar més connectats amb el nostre dia a dia, amb allò que realment importa i que ningú no ens pot robar: converses no retransmesses, passejos mirant endavant (i no al mòbil), una tarda amb els nostres sense enviar cap foto o missatge; moments viscuts de manera més íntima, conscient i tranquil·la.

Internet ha esdevingut més que una nova tecnologia, una nova cultura sense la qual, sembla, ens costa viure. Fins que un dia el mòbil desapareix, i al cap d’una hora d’acceptació i endreça, tot segueix endavant.

 

Aquest post correspon a l’Editorial que he redactat pel número 50 de la revista Opcions dedicat a La petjada de l’era digital, imprès i distribuït a principis de maig. He estat responsable de la recerca, redacció i coordinació del seu Quadern Central sobre l’impacte ambiental i social d’Internet i on s’ofereixen nombroses opcions de consum que permeten estar connectats de manera més sostenible, conscient i transformadora. 

Internet ha esdevingut una nova manera de viure i relacionar-nos: una nova cultura. Fins a quin punt podem, doncs, fer que aquesta nova cultura vagi en la direcció del consum conscient i sostenible? En el darrer quadern d’Opcions s’analitzen els següents tres grans aspectes: la sostenibilitat del núvol i del no núvol, la governança d’Internet i la vulneració de la privacitat a la que estem sotmesos, i l’anàlisi del residus lligats al consum de dispositius digitals, un tema no menor i que implica situacions d’extrem impacte ambiental i social. Però com a Opcions que som també oferim un gran ventall d’alternatives perquè, un cop en siguem conscients de què hi ha darrera de cada comunicació online que fem a partir d’ara, també puguem conèixer i triar entre múltiples alternatives per a un consum, sobretot, transformador.

Resulta inquietant aquesta escalada accelerada per estar hiperconnectats, per compartir absolutament cada moment de les nostres vides i opinions en la xarxa, per saber-ho tot en tot moment, per treballar a un ritme accelerat resultat d’unes noves maneres de funcionar més eficients, però sempre voler més, i més ràpid.  Però Internet també ha esdevingut un facilitador per accedir a informació sense filtres de grans mitjans (també amb l’aparició de mitjans independents), per establir canals de comunicació bidireccionals, per organitzar-nos a nivell social, tot democratitzant processos, i per empoderar-nos fent possible un canvi cultural i polític. Així doncs, en què quedem?

De moment, quedeu-vos amb aquestes idees força:

• Uns 900.000 quilòmetres de cables submarins de fibra òptica i uns 100 milions de servidors a tot el món mostren que Internet té un alt component material. El núvol ‘pesa’, i molt.
• Els centres de dades on s’allotgen els servidors són responsables només del 17% del consum d’energia total d’Internet. Un 61% depèn del nostre ús final a través de dispositius connectats.
• La reutilització de dispositius electrònics no només suposa una opció més sostenible, sinó que també és rendible i pot ocupar molta gent. Per què, llavors, és encara tan incipient a Europa?
• Si un servei és gratuït, el producte ets tu. Les nostres dades personals, ubicació i comportament a la xarxa esdevenen el futur ‘petroli’ per als data brokers.
• Una connexió basada en el procomú va ser l’origen d’Internet i ho hauria de tornar a ser, amb l’empoderament dels consumidors i la cerca del benefici col·lectiu.
• Ser fora del mainstream (el que fa la majoria) pot resultar incòmode, però esdevé transformador.
• Emprem l’smartphone de manera intel·ligent? Reduir el consum de dades és el punt de partida vers un consum sostenible d’Internet.

Si us interessa informació com aquesta sobre com consumir de manera més sostenible i conscient, Opcions és una bona font, ja que fa recerca independent. Ja compta amb una comunitat de més de 2.400 subscriptors (dins i fora de Catalunya) després de més de 14 anys de trajectòria, i ara mateix està en un punt clau de la seva trajectòria amb una nova versió digital que en breu serà accessible i permetrà accedir, cada cop més, a continguts de gran valor afegit sobre consum sostenible de productes i serveis. I una nova revista impresa, més atractiva, amb noves seccions i nous formats s’està coent.

Us convido a visitar el seu blog actual i us animo a formar part de la comunitat Opcions. Jo ja en formo part i cada cop estic més implicada en el projecte. Us apunteu?

Aquí també es pot accedir a un post on s’explica el número 50 de la revista Opcions en castellà.