Drap’art 2008

Article resultant de l’experiència com a firaire al Drap’art de 2008. Aquí algunes imatges:[nggallery id=2][slideshow id=2]drapart08_1

Per què no produir a partir de productes i materials que ja no fem servir? Per què no fer art a partir de residus? Ambdós discursos van trobar un espai on mostrar-se a la ciutat de Barcelona, al festival internacional de reciclatge artístic Drap Art 2008.

” …se trata de considerar las cosas no tan sólo por lo que son, sino también por lo que podrían llegar a ser. Generalmente una misma cosa puede ser examinada desde muchos aspectos, y a veces los puntos de vista menos obvios son los que se revelan más útiles”.

Aprender a pensar en 15 días (Edward Debono,1968)
El reciclatge creatiu és un fenomen multicultural i global, que encara en l’actualitat ocupa un lloc destacat en l’art popular i l’artesania de totes les societats del món. Aquest aplega moviments artístics que utilitzen “objects trouvés” com a llenguatge de crítica social, estimulant a les persones per a que utilitzin materials de rebuig per desenvolupar la seva creativitat i autonomia.

Múltiples mostres d’aquest moviment artístic es van exposar i vendre al Drap Art 2008. L’exposició de la present edició va comptar amb artistes de 4 continents entre els que destaquen els dissenys de roba de la reconeguda dissenyadora i fotògrafa Shilpa Chavan de l’Índia; les esculptures reivindicatives de l’esculptor americà Bryce LeVan; els quadres amb imatges pixelades a partir de taps de suro reutilitzats de l’arquitecta Maria Magdalena Fiori de Montevideo; les esculptures elaborades a partir de coberts de l’asturià Nano Méndez; els robots làmpada del francès Eric Claverie; i el robot debastador elaborat a partir de deixalles i ferralles que ja no es consideren útils dels barcelonins Gerard Martínez i Arturo Gargallo.

Molts d’aquests artistes, però, també dissenyen objectes d’ús quotidià com pot ser una làmpada feta amb un bombo de rentadora (Nano Méndez); o bé uns estalvis fets amb taps de suro (r a mm). D’aquesta manera, l’art funcional també va tenir la seva representació en el Drap Art 2008, sobretot en forma de mobiliari urbà i domèstic.

Igualment, en el mercat d’art reciclat es podia trobar des de roba fins a elements decoratius, bijuteria, bosses… una bona manera de transmetre al públic assistent com es poden transformar materials i objectes ja en desús en productes amb una nova funció, com per exemple:

-Xapes d’al·lumini de begudes transformades en arracades (Tanit Sospedra)

-Càmares de bicicletes, cotxes i camions en bosses i billeteres (Banda de Rodadura)

-Ampolles de vidre en elements decoratius molt originals (Lucirmás)

-Roba usada o restes de teixits en una nova peça de roba d’un disseny únic i innovador (Retal Reciclaje creativo)

-Xips d’ordinador en portades d’agendes diferents (Trash Design Manufaktur)

-Cd’s reciclats en joies de disseny (J-oia)

-Bosses pintades a mà, peces úniques 100% reciclades (Pinzat)

Cap a una visió de cicle
L’ecodisseny, o millora ambiental de productes, consisteix en la incorporació de nous valors als productes: el respecte a l’entorn i un major benefici social col·lectiu. Consisteix en passar d’una visió lineal (productes aïllats) a una visió de cicle (ecoproductes). La primera etapa en la producció de béns és la d’extracció de materials (recursos i energia). En el cas del reciclatge artístic, els materials són reutilitzats, de manera que s’allarga la seva vida a més de reduir el consum de materials nous. En aquest aspecte, els productes exposats i venuts al Drap Art són un exemple d’ecodisseny.

D’una banda, el Drap Art va mostrar com és possible crear productes útils a partir de residus que tots podem tenir a casa nostra. Tot aquest discurs resulta de gran interés pel que fa a la promoció de la creativitat a partir del reciclatge de materials: molts dels visitants de la mostra van marxar pensant què podrien fer amb aquella pantalla de làmpada que volien llençar o amb aquells discos de vinil que ja no feien servir.

Però, d’altra banda, hi ha un missatge que el Drap Art no va saber transmetre correctament: tots aquests canvis de visió són aplicables no només a nivell artesanal, sinó també a nivell industrial, en tot allò que tothom compra no en un mercat artesanal sinó en la botiga d’electrodomèstics, en el concessionari de cotxes o en els centres comercials. Per aquest motiu, el càtering i servei de bar del Drap Art no va resultar un bon exemple d’aquest canvi de paradigma, servint el menjar i les begudes en plats i gots de plàstic. Aquest fet desvirtua la feina i el missatge de tots els artistes concentrats en el festival, ja que mostra la seva feina com un divertimento, com una pèrdua de temps, com una experiència totalment anecdòtica que no pot portar a millores en els nostres sistemes productius. Almenys, finalment, van decidir separar la brossa, aspecte no previst d’entrada. Aquests canvis són lents i progressius; esperem que en següents edicions es pugui fer un discurs més coherent des de l’organització Drap Art i des del propi CCCB.

Bosses de Pinzat / Arracades de Tanit Sospedra / Làmpada d’Espiral

Shilpa Chavan

Maria Magdalena Fiori

Nano Méndez

Eric Claverie

Arteprop

La Buena y la Mala

Els organitzadors

Drap Art és una associació cultural sense ànim de lucre amb seu a Barcelona, que va ser fundada el 1995, i que promou el reciclatge creatiu amb l’organització de festivals, exposicions i tallers. Aquest és el cas del Festival Internacional de Reciclatge Artístic Drap Art, que aquest any va celebrar la seva cinquena edició en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Entre els dies 19 i 21 de desembre, la ciutat de Barcelona va centrar la seva atenció en la sostenibilitat i el reciclatge creatiu amb activitats i events com l’exposició col·lectiva d’artistes, el mercat d’art i disseny de productes reciclats, la mostra de cinema mediambiental i els tallers de reciclatge intercultural.

Be the first to comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *