Cada cop són més els dissenyadors que han decidit que el disseny no té sentit si no millora la nostra societat. De fet, tots haurien de coincidir en aquest objectiu. Sinó, per a què serveix el disseny? Incorporar criteris socials i ambientals en els productes o serveis sembla evident i fàcilment competitiu; però no és així. Produir amb matèries primeres locals i ecològiques suposa una procés de I+D +i que es desconeix i no s’internalitza en el preu i la comunicació final del producte. Ara mateix encara resulta més fàcil i barat utilitzar materials d’arreu del món, moltes vegades sense garantia ambiental i social. Per tant, quan un dissenyador i un fabricant decideixen produir un producte sostenible i cíclic, tot es complica. El resultat final sol ser un producte molt millor, però amb un preu encara elevat i poc posicionat en el mercat global.
Fiona Capdevila, dissenyadora tèxtil i emprenedora social i ambiental
El taller de la Fiona sembla desendreçat però tot té sentit. Amb retalls de tela agrupats per colors, textures… Res és casual. Màquines de cosir en línia. Un magatzem amagat darrera unes cortines. Desordre endreçat i caòtic. Creacions. Esbossos. Manequís. Encàrrecs que es visualitzen en montonets de tela de colors o teixits similars… Es respira experimentació i creativitat! Des d’aquest taller, on dissenya i també realitza classes i cursos; Fiona ens explica convençuda que la producció de roba a partir de tèxtil reutilitzat és possible, necessària i pot arribar a ser un negoci que convisqui amb altres tipologies com el fast fashion. Sona a utopia, ho és?
Fiona Capdevila (també Del travès) fa més de 10 anys que es dedica al sector tèxtil, concretament, a l’ús de matèries primeres ja usades (roba usada). Darrerament, ha impulsat un nou projecte basat en el desenvolupament d’un o més tallers productius. Alguns d’aquests tallers són d’inserció socio-laboral i formen part de convenis amb entitats com FIT i Estel Tàpia. Tanmateix, Fiona està valorant l’0pció de combinar aquests tipus de tallers amb d’altres que no incorporin aquesta vessant social. Tot plegat es troba en una fase experimental l’objectiu de la qual és produir en sèrie i de manera externa els seus dissenys de moda basada en el reciclatge.
Entrem en matèria. D’una banda, la tria de les peces de roba és el que determinarà la qualitat de la teva peça final, reitera la Fiona. Quants més filtres incorporis en aquesta tria (tipus de prenda, estat de la peça, teixit, color, estampat, fibra, etc), més qualitat final tindràs i més competitva serà la prenda final. L’ús de material reutilitzat incopora molta feina addicional a la producció de peces de roba (o de qualsevol altre producte). Valorar que estiguin en bon estat, que els teixits encaixin, la necessitat de netejar-los, etc. A més, el disseny final és diferent en cada cas, per tant, la seva producció en sèrie es complica més que en el cas del fast fashion i d’aquesta manera, difícilment pot arribar a ser competitiu… En definitiva, cal incorporar processos que facin eficient el concepte, disseny, fabricació i distribució d’aquesta roba. Sinó, per més sostenible que sigui, no arribarà al consumidor final (nosaltres!). Això sí, el resultat final són peces de roba úniques, de gran valor estètic, funcionals, ambientals i socials!
Fiona està intentant trobar aquesta lògica. Cert ordre en aquesta manca de regularitat. Com aconseguir-ho? Per començar, Fiona està dissenyant una estratègia de consolidació del seu negoci, i cerca un equip multidisciplinar per fer-ho. Tot i que porta més de 10 anys dissenyant, produint i venent (ha tingut botiga pròpia i diversos tallers en marxa), reconeix que cal donar un pas més per consolidar tota la feina feta fins ara, per tal de crear una estructura empresarial estable que permeti produir més en sèrie, sense perdre mai l’ADN de partida: dissenyar, crear i distribuir peces de moda sostenible i ètica. Ho aconseguirà? Esperem que sí. Tots en sortirem guanyant…
Be the first to comment