Logotip Quincalla

Plaça Catalunya, més rodona que mai

Per primer cop visito Plaça Catalunya per Nadal. Per primer cop m’hi estic més de pocs minuts, o bé de pas. Per primer cop l’he trobat plena de contingut i habitable. Més rodona que mai.

Per què una pista de gel en una plaça pública?
47_Foto_1Els darrers 4 Nadals aquesta plaça, d’uns 30.000 metres quadrats, ha estat ocupada per la instal·lació d’una pista de gel artificial, la “BarGelona”, iniciativa de la Fundació Barcelona Comerç. L’objectiu d’aquesta pista de gel, aquest any ubicada al recinte firal de La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, era incentivar el comerç de Barcelona durant les festes, més enllà dels eixos pròxims a la plaça Catalunya. La fórmula era que els comerços comptessin amb butlletes per accedir a la pista a la meitat de preu per oferir als seus clients. I com a resultat d’això, es reforçava tot el comerç de la ciutat. Tot plegat tenia un cost d’uns 800.000 euros, íntegrament pagat a partir dels ingressos dels tiquets i de les aportacions dels patrocinadors.

Sembla que tot encaixa. La pista de gel més gran d’Europa (ja que el 2013 es va ampliar la seva superfície en 100 metres quadrats, resultant un total de 1.300) era una oferta atractiva i dinamitzadora a nivell comercial de tota Barcelona. En serio? No m’he posat a buscar números que assegurin que realment així va ser, tot i que sí que és veritat que va ser molt visitada.

D’una banda, la qüestió és: necessitem una pista de gel gegant enmig d’un espai públic (que durant les festes nadalenques deixa de ser-ho) per dinamitzar el nostre comerç? Com a consumidors comprarem més perquè ens facilitin unes entrades a meitat de preu per una pista de gel? Hi ‘entrarem!’ a comprar només per això?

D’altra banda, sembla que tot era rodó. No hi havia un cost excessiu per a la ciutadania… només ens treien un espai públic per un ús privat, per molt que l’entrada només costés la meitat (si és que abans havies comprat en algun dels comerços afiliats, és clar).

 

171_01_Nadal_intern_Fira

Cartell de la Primera Fira de Consum Responsable dissenyat per La Casa de Carlota.

Una oportunitat per projectar una nova plaça central
Aquest Nadal la plaça de Catalunya acull la Primera Fira de Consum Responsable amb projectes, entitats i empreses que promouen l’economia i la transformació socials. Els ciutadans poden gaudir així no només d’un espai públic que normalment està buit de contingut, resulta poc habitable i poc segur; sinó també de continguts molt especials que mostren una ciutat que vol ser coherent, propera, lúdica, solidària i sostenible.

Difondre entre la ciutadania l’existència de productes, serveis i activitats d’empreses i entitats que promouen i permeten practicar un consum responsable i de proximitat i fan possible alhora una economia realment social i solidària és un gran objectiu en un moment molt especial de l’any: les festes nadalenques, on el consum es dispara moltes vegades de manera irreflexiva, irresponsable i innecessària. Les propostes que ara es poden trobar a la plaça són propostes modestes respecte del consumisme massiu, però que mostren que existeixen projectes viables, amb un alt retorn social i ambiental, i que fan possible i potencien el consum responsable.

Fa uns mesos vaig escriure sobre la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC). Diguem que la proposta de Plaça Catalunya per aquest Nadal es tracta d’una versió nadalenca, on el nombre d’estands ha disminuït, amb un total de 36 (ocupats, però, per 65 projectes i entitats en 2 torns); deixant més espai per a tota una sèrie d’activitats que aniran canviant al llarg de les festes, fins el proper dia 2 de gener en el qual s’hi instal·laran els patges reials. De fet, els 65 projectes que es poden trobar en aquesta fira no són nous, sinó que són una mostra de la xarxa de propostes ja existents a Barcelona en sectors tan diversos com l’habitatge, la tecnologia, la salut, l’inserció laboral, l’alimentació, l’energia… Totes, però, amb elements comuns: són més sostenibles i socialment coherents que les més habituals i de consum massiu. Són un exemple iniciatives amb tanta trajectòria i bons resultats com La ciutat invisible, Som Energia, Més opcions, Cet Estel Tàpia, Biciclot SCCL, Eticom Som Connexió, Andròmines, Sostre Cívic

Però no totes les activitats es concentren a Plaça Catalunya, sinó que ja es compta amb  950 propostes lúdiques en tots els districtes, sorgides a partir d’iniciatives veïnals, culturals i de comerç local.

laberint-3-gats1Concretament, aquest dissabte passat, 19 de desembre, la creativitat i l’experimentació a partir de materials i jocs reciclats i naturals ha estat la protagonista del centre de la plaça. Nombrosos muntatges experimentals construïts a partir de materials reutilitzats i que permeten aguditzar l’enginy, l’agilitat, el pols i la paciència dels visitants. Famílies senceres intentant fer entrar una pilota de fusta en un forat després de llençar una altra pilota amb una hipèrbole minuciosament estudiada. O d’altres intentant ajuntar dues peces amb la única guia d’un mirall que et fa semblar més maldestre del que realment ets. Les propostes de Guixot de 8 són sempre sorprenents, divertides i calculades. Atreuen a petits i grans. En l’altra banda de la Plaça es comptava també amb un espai més dirigit als més menuts on la majoria dels materials eren de fusta. I així, una inacabable oferta d’activitats on el protagonista érem cadascun de nosaltres. Una oportunitat per jugar i reflexionar sobre el nostre consum.

A més, en aquesta ‘nova’ plaça, almenys durant les festes, es pot comptar amb espectacles fixes que es repeteixen durant tota la jornada, com són el carilló de Nadal, de la companyia catalana de pallassos La Tal. Se senten cançons com ‘Carmen’ de Bizet, la nadala ‘Jingle Bells’ o  ‘Smoke on the water’, de Deep Purple, i de tant en tant, unes estranyes figures fan una breu cercavila per la plaça. Es tracta de gegants, cavalls, malabaristes… fets a partir de materials reciclats que no necessiten cap altre energia que la de l’acceleració i la frenada que li confereixen els seus conductors. No cal més energia que l’energia de les persones, de la màgia i dels materials amb una segona oportunitat. Finalment, El bosc dels desitjos és un espai on es convida a penjar desitjos en un origami de paper de colors, tot facilitant espais per seure, pintar, pensar i compartir.

Tot plegat crea una atmosfera màgica que a les 19:00 hores s’il·lumina i sent amb un espectacle protagonitzat per les seves fonts, de només 10 minuts, en els quals tothom deixa de fer el que estava fent per observar aigua il·luminada en moviment.

 

Per una ciutat cool, és a dir, més habitable

IMG_20151219_170614 IMG_20151219_170334 IMG_20151219_171152 IMG_20151219_172014 IMG_20151219_172450 IMG_20151219_173001
La Barcelona que em vaig trobar el passat 19 de desembre a plaça Catalunya és una Barcelona que m’agrada. Per primer cop m’he adonat del potencial que realment hi ha en aquest espai públic tan cèntric, Plaça Catalunya, moltes vegades molt ple però la majoria de vegades molt buit i desaprofitat. Espero que aquesta experiència, que sembla ens ha agradat a bastants barcelonins, serveixi per pensar millor quins poden ser els usos futurs d’aquesta Plaça, per apropar-la al ciutadà i fer-la més segura i agradable.

Una plaça que normalment és poc habitable o acollidora. Amb racons, fosca, coloms assassins i turistes bojos fent-se fotos amb ells, escultures que ningú mira. Una plaça poc plaça, que potser és el primer cop que he vist tan ben aprofitada i gaudida per tothom. I sobretot, tan gaudida per un públic infantil, també ciutadans de Barcelona i mereixedors d’espais lúdics ben pensats, on se sentin protegits i respectats.

I pel que fa als comerciants que han reaccionat negativament davant el trasllat de la pista de gel els convido a reflexionar sobre quina ciutat volen promoure. Quina ciutat volem promoure? Una ciutat que respecta els seus ciutadans és una ciutat que es respira habitable, social, cool! Potser així atraiem un turisme de qualitat i un consum més coherent, i tots plegats en sortim GUANYANT (;-)).

*Opinió també publicada a Sostenible.cat.

Be the first to comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *