Ja sabia que tenir un fill suposava un canvi de vida. Sí!. Ho sabia. I ho tenia molt assumit. Però ningú m’havia avisat (segurament només m’ha passat a mi, o no?); que seria tan difícil aconseguir un entorn “sa” per a ell. I al cap i a la fi per a nosaltres.
Comencem per l’alimentació (foto de l’Aran menjant galetes d’arròs ecològiques).
Menjar ecològic i punt! Aconseguir que l’Aran només mengi aquest tipus d’aliments és possible, però molt complicat. I car. I això em posa dels nervis. Quan dius a una possible escola bressol si cuinen o treballen amb càterings de menjar ecològic, la majoria de vegades et miren amb cara de: “Ui, aquesta és d’aquelles mares controladores!”. I uff, això també em fa molta ràbia. Perdona per voler que el meu fill no consumeixi pesticides, ni herbicides, ni colorants, ni aditius… El que resulta més fort, és que aquests productes que diem “eco” i que en realitat són “sans i naturals” siguin tan escassos en el mercat actual, i que buscar-los suposi pagar més. Fins i tot entre les àvies i avis has de justificar aquesta opció. En tot cas, productes de proximitat, si us plau. Bé, tot i això, sé que l’Aran no sempre s’alimentarà de productes ecològics. Almenys ara. Però sí que espero que més endavant no haguem de fer aquest sobreesforç per assegurar aliments sans als nostres fills i a nosaltres mateixos. Sona molt fort: “aliments sans”. És que n’hi ha de tòxics? Doncs sí, però ja els tenim assumits. Jo els tenia assumits, però amb l’Aran no puc!
Fins que va prendre el pit de manera exclusiva, tot estava controlat. Saníssim!!! I directe de la mare. Però poc a poc entren en joc altres aliments:
- Fruites: des del principi de cooperativa eco del barri. Però, i si un dia no et queda d’aquesta fruita? Un Veritas? I si els avis en tenen de locals però no ecològiques. No diràs que no!
- Cereals: marca Holle ecològics i comprats al Veritas. Mai d’altres. I tothom diu: però dona, si ell estarà bé de totes totes… Doncs no ho sabrem. Però amb això no jugo. Si puc oferir-li productes millors, ho faré.
- Carn: poca, però sí que li donem. Pollastre i vedella. El més ecològic seria no fer-ho, però nosaltres en mengem i ens agrada. Però això sí, que sigui de ben aprop i ecològica. Tot i que no sempre ho fem. Ains… vaig cedint cada cop més.
- Verdures: com en el cas de les fruites. Exactament igual!
- Galetes: doncs les Maria de tota la vida. No ecològiques, però hi ha tradicions que fan cedir. I sabors als quals sap greu que el teu fill renunciï. Ai, m’estic pervertint per moments.
- Pastes, arrossos…: ecològics fins ara. Ara bé, si estic en un restaurant i menjo arròs i ell em demana, li oferiré tot i que l’arròs no sigui ecològic (que té molts punts de no ser-ho)? Doncs sí! Al final acabes cedint, no té sentit patir tant. Però igualment, no m’agrada.
- Etc.
Fins ara l’Aran menja sa i encara bastant de pit. Però he assumit que no sempre podré controlar el que menja, si realment no em vull convertir en una mare controladora i obsessionada. Tanmateix, sap greu que el fet de defensar al teu fill d’aliments menys sans, et situï en un paper de “frikki” total. Però de moment, així és.
Bé, sembla que he creat una sèrie de posts… pensava escriure tot seguit altres temes com: sabó per rentar la seva roba, joguines amb les quals jugar, roba amb la qual vestir-lo, aire contaminat de la ciutat (no només per la qualitat de l’aire, sinó pels sorolls), etc. Però això millor un altre dia…
Be the first to comment