L’ordre és molt relatiu. Depèn de cadascun que un espai estigui endreçat. Cadascú troba el seu ordre en el seu caos, i pot arribar a no trobar res en l’ordre dels altres. Però més enllà d’aquests aspectes de filtre i visió personals, tenir endreçada casa nostra esdevé, la majoria de vegades, tot un repte! Els grans enemics de l’ordre són: tenir massa coses, un espai limitat i poc temps per gestionar ambdues coses.
Tenir els armaris de la roba endreçats, fins i tot amb algun calaix buit; la caixa de les eines organitzada, sense claus, cargols i tacos de mides diverses barrejats; el menjar visible i amb la data de caducitat controlada, tant en els armaris con en la nevera; les joguines, els llibres, les fotografies impreses en àlbums, etc. Tot allò que tenim i que en part ens defineix com som; ocupa un espai, no menor, a les nostres llars i en les nostres vides. L’ordre no permet únicament que trobem allò que necessitem quan ho necessitem, sinó que ens transmet ‘pau’, ‘control’ i sobretot, ‘consciència’ sobre allò que tenim. Perquè en el dia a dia frenètic, moltes vegades comprem i consumim més del que necessitem per manca de temps, d’organització, de previsió. Arribem a casa amb un enciam quan resulta que ja en teníem un o dos acumulats. O amb un paquet d’arròs, quan ja en teníem 4 però invisibles entre tants paquets oberts. Comprem roba que en realitat no necessitem perquè no sabem realment què tenim a l’armari i en tenir tanta roba no som capaços de distingir-la i combinar-la. Ens cansem de posar-nos sempre el mateix (allò que està més a mà) i sortim a comprar més i més. I així podríem enumerar moltes de les coses que ens rodegen diàriament i que reclamen tenir un lloc on ser vistes, valorades, utilitzades i gestionades correctament. Però en no tenir aquest lloc, les oblidem, les descuidem i busquem substitutes.
Algú pot dedicar-se a posar ordre en tant caos? Sembla que sí. Marie Kondo s’hi dedica fa més de 10 que es dedica a aquesta disciplina. Li diuen la ‘Beyoncé de la organització’. Ha escrit diversos llibres al respecte atès que les seves llistes d’espera per endreçar les vides dels altres arribaven a més d’un any. Els seus clients necessitaven respostes, una guia, una solució per ser autosuficients en el seu desordre casolà. I d’aquí va sorgir ‘La magia del orden. Herramientas para ordenar tu casa…. ¡y tu vida!‘ (Alfaguara, 2014), llibre del qual s’han venut més de 3,6 milions d’exemplars.
Fa temps que sento a parlar d’aquesta professional i de la seva curiosa manera de guanyar-se la vida, en part perquè la comparteixo i estic totalment d’acord que tenir massa coses ens cega, ens fa consumir més i de manera més inconscient, ens frustra i ens insatisfà constantment. Si realment valorem què és allò que tenim que ens ajuda, ens agrada, no ens preocupa i ens és útil… ens sorprendríem de la quantitat de coses de les quals podríem prescindir. No ho fem per lligams emocionals, per mandra, per inèrcia… però és tot un exercici que pot esdevenir molt saludable.
En Marie Kondo entra en més detalls, però. Fins i tot explica com hem de plegar les nostres samarretes perquè ocupin menys i les puguem trobar quan les busquem. Així com tovalloles, mitjons, roba interior, etc. En aquest vídeo viral (visualitzat per més de 2,5 milions de persones) fa una demostració de com guardar la nostra roba interior: mitges, sostenidors i calces. Amb trucs com aquests, aquesta organitzadora nata comparteix com es pot tenir menys, d’una banda; i tenir-ho més endreçat i a la vista, per l’altra. La dificultat arriba quan s’ha de mantenir l’ordre, però tenir menys ja és un punt de partida. M’agradaria saber quanta roba interior tenim en el calaix que ja no ens posem o bé perquè està foradada, feta malbé, se’ns ha quedat petita o, simplement, ja no ens agrada. El primer pas és seleccionar el que realment fas servir i a partir d’aquí, endreçar-ho serà molt més fàcil.
El resultat de ser endreçat, doncs, són espais més habitables però també una possible reducció del nostre consum i de les despeses associades; tant perquè l’ordre ens permet ser més conscients del que realment tenim i del que necessitem, com perquè després d’endreçar casa nostra… no ens vindran ganes d’omplir-la de més ‘trastos’.
Be the first to comment