Logotip Quincalla

La in-volució dels objectes i més

Aquest Nadal he rebut molt coneixement com a regal: tres llibres sobre la història de certs productes, sobre disseny global i sobre green marketing. No em puc queixar, ja que a més he tingut temps per llegir-los pràcticament tots. I volia aprofitar per recomanar-vos la seva lectura i/o consulta així com per mostrar-vos algunes reflexions interessants que he trobat en algun d’ells.

Así nace las cosas.  Juli Capella. Noviembre, 2010.
“El ecodiseño es un gran generador de objetos, supone la revisión de muchos productos que renacen más verdes”.

Aquest llibre és molt interessant i s’agraeix el seu disseny gràfic, atractiu i funcional. En Juli Capella ens explica l’evolució d’alguns objectes comuns per a tots nosaltres, com si fossin biografies:  una cafetera, les ulleres, la cremallera, el bolígraf, el rellotge de pulsera, la maquineta d’afaitar, etc. I darrera de cadascun d’aquestes històries hi ha moltes lliçons sobre l’origen i l’evolució dels objectes. Per què han arribat a ser com són i no d’una altra manera? Aquest és un exercici que ens pot ajudar a re-pensar els actuals productes, ja que tots han evolucionat (o involucionat) fins ara… i poden tornar fer-ho. Per què no? En aquest sentit, afegeixo a continuació dos breus textos del llibre que porten a replantejar-te certs aspectes fins ara assumits com a únics.

“Finalmente se impuso el pragmatismo y en 1959 la Coca-Cola, que usaba latas solo para las tropas militares o el servicio en aviones y trenes, decidió ofrecerlas al gran público. En aquel momento las bebidas enlatadas representaban un gran cambio: la gente estaba acostumbrada al vidrio, que permitía ver el contenido del envase, y a las botellas, que se podían apoyar en los labios para beber. Estas eran retornables y al devolverlas en el comercio se abonaba su precio, mientras que la lata se tiraba a la basura y había que pagarla. Las latas producían cierto rechazo por ese motivo.”

Sí, sí… ho heu sentit bé. Les llaunes van produir rebuig en un principi. Però al final van tenir molt d’èxit a partir dels anys seixanta… què va passar? Podem tornar a tenir un “rebuig” similar per molts productes actuals arribant a fer raonaments similars? Quants anys calen per tornar a re-evolucionar vers productes més lògics i menys impactants?

“Pero el bolígrafo Bic… inicia el capítulo de objetos de un solo uso, de usar y tirar. Es el primer objeto masivo sin recambio. Cumple la paradoja de ser más barato que otros que no se tiran. El reciclaje del Bic es difícil, pues mezcla diversos tipos de plástico con tinta y metales. En este sentido es uno de los diseños que han pasado de generar simpatía a ser catalogados como poco ecofriendly. Hoy día, casi todos los instrumentos de escritura son ya de un solo uso…”

El bolígraf  va suposar un gran avenç pel que fa a l’escriptura, però no ho va ser pel que fa al malbaratament de recursos. De fet, la història dels productes ens mostra com pràcticament tots van començar essent amb peces recanviables o bé reomplibles, ja que llençar era un aspecte que no es contemplava llavors. S’havien d’aprofitar els recursos però no perquè aquests fossin limitats (cosa que llavors no es considerava encara) sinó perquè és el que té més sentit, no? Es dissenyava bé, productes durables i que optimitzessin al màxim els recursos utilitzats en la seva produccció. Però després va arribar el PROGRÉS, la comoditat, la modernitat, les presses, el consum compulsiu; i el sentit comú va quedar en un calaix. I si el tornem a obrir?

The green marketing manifesto. John Grant. Please don’t put this book in a plastic shopping bag

El segon llibre que us recomano (aquest el tinc a mitges) és sobre el green marketing. Resulta un exercici interessant analitzar els diferents tipus existents i sobretot no confondre’ls. Aquest és l’objectiu del seu autor, que en fa un breu resum en aquest link (per als que no vulgueu o pogueu llegir o consultar el llibre).

De moment, em quedo amb aquesta reflexió sobre els tres possibles tipus de green marketing:

– Green (setting new standards-communicate). Els objectius són comercials.
– Greener (sharing responsability-collaborate). Els objectius són tan comercials com ambientals, i impliquen un canvi d’hàbits o de l’ús del propi producte.
– Greenest (supporting innovation-cultural reshaping). Els objectius són tan comercials, com ambientals, com culturals.  Cap a nous models de negoci.

I també amb idees com:

With your design you can change what people do and you can change the way they see the world.
Good for business and good for the world.
You have to work out what your personal position is.
Marketing can help “sell” new lifestyle ideas.

Design revolution. 100 products that are changing people’s lives. Emily Pilloton.Thames & Hudson

La sostenibilitat es planteja en aquest llibre com un factor més a l’hora de dissenyar productes que millorin la qualitat de vida del màxim número de persones possibles, tant del món desenvolupat com del que està en vies de desenvolupament. En diferents seccions: aigua, energia, educació, mobilitat, menjar, jugar, empresa, sentir-se bé, coneixements i diners; aquest llibre ens presenta en format de fitxes productes que estan canviant la vida de les persones des de molts punts de vista diferents: des de l’accés als recursos fins a poder jugar i aprendre sense impactar o perjudicar a ningú. El recomano fervorosament perquè obre molt el cap a pensar que tothom pot dissenyar si identifica una necessitat i la soluciona sense generar-ne de noves a resoldre.

FIns aquí aquest post de recomanacions. Ara tenim tot el 2011 per aplicar les idees que proposen i promoure així el bon disseny!

 

Be the first to comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *