De tant en tant, et trobes amb projectes-repte que et permeten dissenyar, gestionar, crear, treballar en equip i tot en un gran escenari d’incertesa i expectatives: quanta gent vindrà al taller? Participaran activa i proactivament?. Aquest ha estat el cas d’un taller sobre desmaterialització de l’economia que he concebut i dinamitzat per a l’Agència de Residus de Catalunya, en el marc de la 13a Jornada de prevenció de residus (#13JPR), una més de les activitats de la VII Setmana Europea de Prevenció de Residus. He tingut la sort de poder conceptualitzar i dinamitzar un taller. A més del taller (aquí trobareu algunes fotos), hem ecoeditat uns llibrets a mode de manual amb una enquesta sobre ‘Quantes coses tens?…’ i, entre d’altres coses, 6 estratègies per a la desmaterialització: des de les més actuals fins a algunes que es troben prop la ciència ficció. Vull compartir amb vosaltres aquests continguts que a més, hem tingut la sort de poder explicar amb il·lustracions fetes a mida. Gràcies Marina i Magalí!
Com desmaterialitzar-nos?
Som capaços de consumir menys productes? Com assolir el nostre confort actual amb menys coses? És possible? Més que possible, que ho és, resulta necessari. Els reptes ambientals i socials als quals ens enfrontem en l’actualitat reivindiquen el canvi d’una societat on el benestar i la situació econòmica es mesuren en funció del creixement de la producció i el consum de béns materials. Cal una transformació vers una societat on tothom pugui satisfer millor les seves necessitats consumint molt menys, reduint la producció d’objectes materials i incrementant els serveis finals.
En això consisteix la desmaterialització: Fer més amb menys. L’ús de menys materials es tradueix directament en una menor producció de residus i en una major eficiència en l’ús dels recursos.
La política, el dissenyador en majúscules
La política esdevé un pas determinant per desmaterialitzar el nostre sistema, tot donant suport a fabricants, dissenyadors i consumidors per produir productes millors i consumir de manera més sostenible i conscient. La política esdevé, de fet, el dissenyador en majúscules que estableix les normes a implementar per a tots els agents implicats en el sistema productiu.
Concretament, a Catalunya, l’Estratègia Catalana d’Ecodisseny, Ecodiscat i l’Estratègia d’impuls a l’economia verda i a l’economia circular, ambdues recentment (aprovades el 2014 i 2015 respectivament) esdevenen eines normatives per a la promoció d’una manera més sostenible de produir i consumir. Ambdues estratègies s’emmarquen en l’Estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020) per a la millora de la competitivitat de l’economia catalana i de l’ocupació a llarg termini i per a reorientar el model productiu cap al creixement intel·ligent, sostenible i integrador que promou la UE. Un dels vuit eixos estratègics d’orientació de les polítiques d’aquesta estratègia marc és el d’impulsar la transició cap a una economia més eficient en l’ús dels recursos (eix 6). Una economia més desmaterialitzada.
El bon disseny de productes també és possible
Pràcticament tot allò que ens envolta està dissenyat: un got, una cadira, un moble, un llapis, una peça de roba, un cotxe, un edifici… Consisteix en matèria transformada per a complir un ús concret. Aturar la fabricació de nous productes per reduir l’impacte ambiental i social associat a la seva manufactura, distribució i final de vida útil seria una opció massa radical i que no tindria en compte que els humans també establim una relació emocional, i no únicament funcional amb els objectes. Aquest procés requereix temps d’adaptació tant del sector productiu com dels propis consumidors.
Mentrestant, cal dissenyar productes millors, que a més de funcionar correctament i de comptar amb criteris estètics també han de ser durables, eficients, multifuncionals, amb materials d’origen local i ecològics, atemporals, monomaterials, reutilitzables, reciclables, etc. La desmaterialització, de fet, és una més de les estratègies d’ecodisseny. L’smartphone n’és un exemple clar de múltiples productes en un. La navalla suïssa del món modern que incorpora un telèfon, ordinador, agenda, GPS, reproductor de música, rellotge, càmera de fotos i de vídeo… Els vehicles elèctrics, els edificis eficients, el menjar ecològic, etc. també són exemples de bon disseny. Cada vegada fem productes millors.
Menys productes i més serveis
Llum o una làmpada? Desplaçar-se o un vehicle? Aigua o una aixeta? Sentir música o un CD? Veure pel·lícules o un DVD? Rentar la roba o una rentadora? Text imprès o una impressora? Allò que realment necessitem és la primera opció: el servei. La segona opció esdevé només un intermediari material, el producte, que ha estat concebut i dissenyat amb l’objectiu de proveir del seu servei corresponent. En som conscients d’això? I si passéssim a consumir únicament serveis?
Actualment, ja existeixen nombroses empreses que se centren en oferir serveis sense necessitar que el consumidor adquireixi productes. El leasing és un exemple clar. ‘Jo et llogo la impressora i t’ofereixo el servei de que imprimeixi correctament. Quan no funcioni, te la canviaré per una altra, perquè al final el
servei que tu vols és poder imprimir quan necessitis’. El mateix amb les rentadores: espais on pots llogar l’ús de la rentadora enlloc de tenir-ne una pròpia o fins i tot edificis que ja es dissenyen amb espais comuns, un d’ells la bugaderia. I també amb els cotxes i bicicletes: ‘no cal tenir un o una pròpia, nosaltres te les lloguem quan i on les necessitis’. De veritat vols tenir tantes coses? Alliberar-se de la propietat és un exercici saludable, ens treu responsabilitats i costos associats i no ens resta qualitat de vida, tot el contrari.
Menys posseïr, més compartir. I si col·laborem?
El consum col·laboratiu és un model de consum que no es basa en la propietat i que promou la creació de comunitats i l’apropament entre veïns. De fet, el consum col·laboratiu es basa en tornar a l’intercanvi de béns i serveis, més antic que els diners, i també en compartir, llogar i regalar. Però ara hi ha una diferència que el fa especialment eficient: internet, que ha passat de ser una tecnologia a esdevenir una cultura, una manera de viure que tothom, en major o menor mesura, ha incorporat en el seu dia a dia per respondre a les seves necessitats.
El consum col·laboratiu dóna resposta als grans reptes de la societat actual: la crisi ambiental (ja que es redueix el consum de matèries primeres i també la generació de residus), la crisi social (perquè es crea comunitat) i la crisi econòmica (perquè suposa una opció més barata per tots). Però el que és més important, no hi ha intermediaris. Els consumidors, fins ara passius, passen a ser usuaris actius. Realment implica una revolució econòmica, social i ambiental.
Jo disseny, tu fabriques, jo consumeixo
Fins ara la ciutadania ha consumit allò que troba al mercat. Com a consumidors, sempre ens hem trobat els productes i serveis ja dissenyats i fabricats. En molts casos, acabem comprant allò que més s’assembla al que volíem. Resulta que tots som dissenyadors en potència, però no tenim les eines ni coneixements per ser-ho. D’altra banda, l’actual sistema productiu es basa en grans centrals logístiques, i en transport de mercaderies per terra, mar i aire. I tot això és necessari perquè cal emmagatzemar tots els béns que es fabriquen i cal distribuir-los per fer-los arribar al consumidor final. Independentment de que finalment siguin necessaris o s’acabin consumint. Un sistema poc eficient i insostenible.
Una de les alternatives que es dibuixa darrerament és la democratització del disseny i la manufactura distribuïda. L’autofabricació, la fabricació directa, el open design, els makers, els fixers, etc. són nous conceptes que es comencen a aplicar i que ens allunyen d’un model productiu unidireccional. I si produïm
només allò que necessitem, com nosaltres volem i ho fem al costat de casa? A Barcelona ja existeixen tres ateneus de fabricació on podem materialitzar les nostres idees.
Tecnologia, nous materials. La no matèria
Els avenços tecnològics condueixen vers dissenys més eficients en l’ús de les matèries primeres: objectes més petits i amb més funcionalitats. La tendència a la miniaturització del disseny està estretament lligada a la integració de funcions. Fer més amb menys. La llum (bioluminescència), l’electricitat (energies renovables), i la matèria orgànica i l’oxigen (fotosíntesis artificial), entre d’altres, seran produïts sense consumir energia i pràcticament sense matèria implicada. És el cas del grafè, un nou material ultralleuger, flexible i de duresa extrema que compta amb una alta conductivitat tèrmica i elèctrica. El substitut del silici, permet dissenyar pantalles tàctils flexibles, circuits integrats ultraprims, cèl·lules fotovoltaiques transparents, dispositius biotecnològics… Menys materials amb més propietats.
Com deia Arthur C. Clarke, qualsevol tecnologia suficientment avançada ens semblarà màgia. La innovació tecnològica ens condueix vers escenaris propers a la ciència ficció. Teletransportar-nos serà possible. No caldran cotxes, ni avions, ni carreteres! Els estalvis en matèria, energia i espai són inimaginables, però no hem d’oblidar que la tecnologia només és un mitjà per a implementar un bon disseny.
Be the first to comment