Després de més de 4 mesos sense escriure res al blog, publico aquesta entrevista que he realitzat per a Sostenible.cat a la gent de Milanta. No els coneixeu? Doncs aquí va! Un gran projecte amb grans persones darrera.
Per què Milanta?
Perquè és necessari un canvi. Un canvi en les propostes que oferim al nostres infants, un canvi en la mirada que tenim envers el joc, envers el model de consum de joguines, etc.
Què els hi passa a les joguines habituals?
Els nostres infants viuen immersos en temps ràpids i en espais reduïts i, malgrat que estan rodejats d’abundància de materials i estímuls, no satisfan la seva necessitat vital d’exploració, de creació, d’aventura, de descobriment, etc. Les joguines que habitualment consumim ofereixen propostes tancades i dirigides de joc: donar-li a un botó perquè soni música, molts cops estrident, en seria un exemple. Però el joc ha d’incloure l’exploració i el descobriment autònom de tot allò que ens envolta; i moltes vegades no és així. Esperem respostes predictibles i preconcebudes dels nostres fills envers tot allò que experimenten per ells mateixos. I no hauria de ser així.
Però els pares també tenim un paper clau. Per molt que les joguines siguin d’una manera, també som els adults els que moltes vegades interferim en el procés creatiu dels nostres fills.
Exacte. És així. La proposta de Milanta també vol arribar al món adult, apropant als pares a provar noves maneres de jugar amb els seus fills, respectant més el ritme d’aprenentatge de cadascú i confiant en la seva capacitat de crear i aprendre alhora.
Qui sou a Milanta?
En Joan, que ve del món de la indústria, va començar amb el projecte ara fa dos anys. Tenia ganes de fer un canvi radical i va dedicar tots els seus coneixements acumulats durant anys a desenvolupar i donar forma a una idea que feia temps que li ballava pel cap: oferir a les criatures i, de retruc a les escoles; materials i propostes de joc que donin espai a la seva capacitat creadora i imaginativa. Una campanya de micromecenatge va permetre que tot comencés a rodar. Des de fa un any m’he incorporat jo al projecte. A més a més, Milanta treballa estretament amb un fuster que s’encarrega gairebé de tota la producció en fusta; així com amb altres artesans que treballen el vímet, la corda, etc.
Més enllà de la vostra proposta educativa, també treballeu altres valors com la sostenibilitat. Com ho feu?
Intentem que tot el que distribuïm estigui fet al més a prop possible i podríem dir que gairebé el 95% dels nostres productes estan fets al territori. Per exemple, fa un temps una escola bressol ens va demanar cons de plàstic per a la seva proposta de joc heurístic i no hem parat fins que hem aconseguit contactar amb una fàbrica catalana que s’encarrega de produir-los. I el mateix podem dir dels botons, de totes les peces de fusta (baldufes, ous, estris de mel, etc.), els pots metàl·lics…
Tenim pendent resoldre els coladors petits, per exemple. Hem intentat produir-los nosaltres mateixos, i tot i que el resultat és un producte de gran qualitat i interès, resulta molt car i pesat.
És un dels problemes que té vetllar per una producció local i artesana; en molts casos implica un preu més elevat.
Quins són els criteris que incorporeu en la tria de materials? I en el disseny dels vostres productes?
(Entrevista complerta a Sostenible.cat)
Be the first to comment