Logotip Quincalla

Frugal design i autoproducció

Rebeldia predissenyada
Un videowall de 32 pantalles, una mostra de cotxes i tecnologia Mazda, gàbies metàl·liques com a plataformes expositives, més pantalles laterals, finestres fins al sostre, sostres molt alts… Un espai reformat on tot és nou, blanc i negre i brillant, que desprèn una flaire ‘insultantment’ moderna i tecnològica.  Es tracta del Mazda Space, un recinte multifuncional concebut amb l’objectiu de ser un referent de la cultura, la tecnologia, el disseny i el diàleg a Barcelona.

FAD03_Screen02-600x338

Aquest espai fa una crida a ‘los rebeldes con causa’, Mazda Rebels, a compartir les seves propostes i projectes. TEDxBarcelona és un dels agents que utilitzen puntualment aquest espai i el FAD també. Concretament ‘FAD. Xarxes d’opinió’ ja ha organitzat tres sessions en el context del cicle ‘Disseny i transformació social’. La tercera d’aquestes sessions es va realitzar el passat 4 de juny i va tractar sobre ‘Frugal design i autoproducció’. D’entrada, sobta aquesta temàtica en un espai on tot és tan nou i gens autoproduït. També està bé no trobar cap palet, que sembla ser l’únic atrezzo possible en actes relacionats amb la reutilització i el disseny sostenible i social. Així doncs, per què no fer-ho en un espai tan poc frugal?

Què vol dir frugal?
La frugalitat consisteix en ‘ser estalviador, pròsper, prudent i econòmic en l’ús dels recursos consumibles, com l’aigua o el menjar, així com optimitzar l’ús del temps i els diners per evitar el malbaratament’. També es considera com la ‘virtut de viure amb allò estrictament necessari, sense abusar dels recursos o fer-ne ostentació, oposant-se al luxe i al consumisme’. Sense entrar en més detalls no encaixa gaire amb l’espai ‘ostentós’ de Mazda. Però en els contrastos també resideix l’extravagància, la rebeldia i les oportunitats. I si es tracta de ser rebels, fem-ho ben equipats: amb micròfons, un puntero làser (que no funciona sobre un videowall) però asseguts sobre caixes de la Moritz, sempre present en qualsevol acte ‘cool’ de Barcelona.

Ja passen més de 15 minuts de les 19 hores. Més de 70 assistents prenen posicions després de tafanejar la miniexpo i les pantalles laterals de la sala, i també, per què negar-ho, de mirar de reüll els models de cotxe MAZDA presents i fins i tot una bicicleta de disseny que sembla de porcellana. Curro Claret ens presenta que els agents convidats respondran amb escreix a les nostres expectatives. Tots parlaran de frugal design, o com buscar solucions senzilles per a resoldre problemes quotidians que no s’han resolt per vies més ‘administratives’ o comercials. Això es posa interessant!

Inteligencias colectivas by Juanito Jones
IMG_20150604_194402Juanito Jones
(nom o sobrenom cinematogràfic, si més no) del col·lectiu Inteligencias Colectivas, networker a Plataforma Zoohaus, socialitza la seva visió compartida sobre el coneixement híbrid, on l’artesania, saviesa ancestral i ciència s’uneixen de manera transversal i intuïtiva. I com ho fan? Creant una base de dades oberta en la qual posen en comú dissenys de productes o de serveis d’arreu del món amb el qual moltes persones s’han vist beneficiades amb un baix cost i consum de recursos. Es tracta d’una base de dades de sistemes constructius i de gestió no estandarditzat. Obrir la caixa negra dels dissenys de molta gent (pocs dissenyadors titulats i sí dissenyadors de solucions ràpides i a mida) per poder redissenyar-los i fabricar-los allà on calgui. Insertar prototips allà on siguin necessaris, testar-los i tunejar-los adhoc. Des d’un endoll en una vorera del carrer, a un comptador automàtic de metres de cable, a un cartell il·luminat fet a partir d’ampolles de plàstic reutilitzades i bombetes que s’encenen amb una bicicleta estàtica. Creative Commons com a denominador comú, tot obert, de tothom per a tothom. Disseny bidireccional… millor dit, en totes direccions.

‘Esto no es basura’ by Blanca Callén
IMG_20150604_200412Blanca Callén, investigadora del grup GREDITS (BAU), codirectora del nou Màster en Investigació i Experimentació en Disseny de BAU, membre de Recyhub i de la xarxa internacional Mend*rs (ja no puc posar més links) va ser la següent ponent. Ella va preferir seure en una de les caixes de Moritz, en contraposició als constants passejos de Juanito, que no ens deixava perdre’l de vista: tot ell era un no parar. Blanca, en canvi, seu i transmet tranquil·litat i entusiasme per la seva investigació centrada en els residus electrònics: ‘Esto no es basura’. El seu projecte es va recolzar en tres experiències ja existents, com Obsoletos o el Grupo de recolectores informales. I segons el seu estudi els passos a seguir són:

  1. recol·lectar i recuperar,
  2. reutilitzar i reparar,
  3. hackear, i
  4. desmantellar i destrossar.

Tot això, bastant evident i no massa allunyat de les famoses 4R (reduir, reutilitzar, reciclar, recuperar)  cal per reconvertir i recuperar tones i tones de material electrònic que cada dia descartem i substituïm sense complexos. Es tracta d’inconsciència ambiental i social. De la seva presentació em quedo amb algunes afirmacions, moltes poètiques:

  • ‘Tot comença per l’atzar, amb un descobriment: recol·lectar’.
  • ‘Quan més afecte tens a un objecte, més allargues o intentes allargar el seu cicle de vida’… Que li diguin sinó al meu sabater que ja no sap com dir-me que ja no hi ha res a fer després de dues reparacions en unes botes que no vull/puc llençar.
  • ‘Cal conèixer suficientment les regles del joc per sortir-se’n d’elles’. La gent que destrossa material electrònic per reutilitzar-lo o arreglar-lo sap exactament on ha d’obrir, com i per què. ‘Si piques amb el martell on no toca, pots perdre una gran oportunita’t.

Tot això porta a una reflexió de partida: tots aquells dissenys que han estat concebuts de manera sostenible i integral pel que fa a la seva reparabiliat, modularitat, facilitat de desmuntatge i obertura i canvi de peces, durabilitat, estandardització, etc.; són productes que finalment permetran un segon, tercer o molts més usos.

Wecyclers, emprenedors socials
wecyclers-tricyclerI com a substitut de Bola Akeju de Wecyclers, que no va poder assistir per un problema amb el visat, Carlos Bajo, periodista freelance especialitzat en l’ús de TICs per a la transformació social a Àfrica i autor del blog Actua y comunicaens va presentar l’experiència existosa de Wecyclers. La seva fórmula consisteix en sumar bicicletes autoproduïdes i modificades, amb tecnologia mòbil (SMS). Innovació i tradició s’han ajuntat per donar resposta a una necessitat real: donar sortida a tones i tones de residus que s’apil·laven als carrers de Lagos. Ara hi ha una empresa no pública, ja que la pública no omplia els seus centres de reciclatge, que dóna feina, redueix els residus, crea incentius entre la població i millora la seva qualitat de vida. Emprenedoria social en tota regla, sorgida d’una necessitat real a la que donant resposta també es generen economies d’escala.

Disseny basat en realitats, no en números
Coneixement en codi obert, amb objectius socials, que no malbarata recursos sinó que els recupera, reutilitza, reinventa i aprofita. Dissenyar i gestionar barris i ciutats a partir de l’observació de les tradicions, cultura i necessitats reals. Potser l’urbanisme hauria de ser així. Potser les polítiques econòmiques i comercials dels països no haurien de basar-se en números i estadístiques, sinó en ‘reality bites’.

Be the first to comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *