Ecodisseny o disseny sostenible. Normalment sempre escric posts relacionats amb aquest tema. Però també m’interessen els models de consum responsable que estan sorgint des de la base social, de manera autònoma i sense intermediaris. El consum col·laboratiu és un model de consum que no es basa en la propietat i que promou la creació de comunitats i l’apropament entre veïns. De fet, el consum col·laboratiu es basa en tornar al “trueque”, més antic que els diners. Però ara hi ha una diferència que el fa especialment eficient: les xarxes socials de tu a tu. Internet ha obert un nou ventall de possibilitats per posar en contacte necessitats d’uns i oferiments dels altres. Abans era difícil compartir cotxe o pàrquing o gadgets infantils o temps… perquè no sabíem qui vivia al nostre costat i si ens podíem entendre intercanviant, regalant o llogant coses entre nosaltres. Però ara podem saber-ho.
El consum col·laboratiu dóna resposta als grans reptes de la societat actual: la crisi ambiental (ja que es redueix el consum de matèries primeres i també la generació de residus), la crisi social (perquè es crea comunita) i la crisi econòmica (perquè suposa una opció més barata per tots). Però el que és més important, no hi ha intermediaris. Els consumidors, fins ara passius, passem a ser creadors actius. Realment suposa una revolució. I algú es preguntarà… però si molts béns materials passen a ser regalats, compartits o intercanviats; o bé les nostres habilitats, espais o diners ho són… el consum no s’incrementarà i llavors, com sortirem de la crisi? Bé, la resposta és clara: potser no podem créixer eternament. I el que hem de fer és consumir menys béns de primera mà i basar el nostre consum en els serveis i no en els productes. Sí, és un canvi de paradigma important associat a un canvi cultural i social necessari. Però jo hi confio. Ara la pregunta és si serem capaços de confiar en les altres persones i compartir els nostres béns amb ells. Crec que hi arribarem… En els països en vies de desenvolupament, el consum col·laboratiu és normal. La manca de recursos porta a compartir més. Països com Estats Units o el Regne Unit es van avançar a la conjuntura actual per impulsar el consum col·laboratiu. Nosaltres ens hi posem ara que les crisis múltiples ens obliguen a fer-ho. Però, bé… “más vale tarde que nunca”.
Social Car és un exemple de consum col·laboratiu que consisteix en “llogar el cotxe del teu veí”. Relay Rides, als EUA, i Whipcar, al Regne Unit; ja estan en funcionament amb gran èxit. Social Car ha començat i ja hi ha usuaris a Barcelona. Així que si no disposes de cotxe propi i vols saber si el teu veí fa servir o no el seu, fes-te soci de Social Car i trobaràs el més proper a casa teva. Tant el propietari del cotxe com el que el lloga es posen d’acord i tothom surt guanyant.
Si us interessa saber més sobre consum col·laboratiu, comparteixo aquesta presentació que he preparat per una tertúlia-berenar a l’Aula Ambiental Sagrada Família. Perquè també es poden compartir coneixements! Jo hi confio, vosaltres?
Be the first to comment