Logotip Quincalla

Envàs o no envàs… quina és la qüestió?

L’embalatge, un repte ambiental de futur per dissenyadors, fabricants i consumidors

Molts dels productes que consumim es transporten, emmagatzemen, conserven i presenten mitjançant un envàs de vidre, de cartró, de plàstic… El menjar, la roba, les aparells electrònics, els mobles, els medicaments, les joguines… tot! Després de fer una compra resulta desesperant la gran quantitat de residus que es generen immediatament, i la gran majoria, per no dir tots, provenen dels envasos. Tot i que els separem i reciclem correctament, el seu ús massiu no deixa de ser un repte a superar. Els envasos, la funció principal del qual és contenir el producte en qüestió, resulten, en molts casos, més impactants que el propi producte atès la gran quantitat de material amb el que estan fabricats i la dificultat del seu tractament final.D’envasos n’hi ha de diversos tipus. Uns senzillament contenen, altres conserven el producte del seu interior, altres el protegeixen i el presenten esdevenint un element central del seu màrqueting. En cada cas, l’ús de l’envasat resulta més o menys justificable. Alguns acompanyen el producte que contenen fins al final, mentre que d’altres només són necessaris per al seu transport, emmagatzematge i presentació en botiga. Cal un envàs de plàstic per contenir unes pil·les que ocupa 10 vegades el volum d’aquestes? O una targeta de memòria d’una càmera? Un envàs que a més cal obrir amb tissores i mantenint la calma! Realment calen aquests envasos tan aparatosos i difícils de retirar? O només serveixen per poder penjar aquests productes a les botigues? En aquest cas la reflexió es troba en la fase de concepte, en el moment de pensar els productes i els seus envasos associats des d’un principi.

La reducció de l’impacte ambiental dels envasos és una de les estratègies i accions específiques de millora associades a l’ecodisseny. Consisteix principalment en la reducció de pes i volum, en la utilització de materials reciclats, en la reutilització d’envasos i en la seva posterior reciclabilitat. Qui no ha reutilitzat un envàs de vidre de Nocilla com a got? Els envasos de vidre, en molts casos, permeten la seva reutilització per a altres usos domèstics. Altres experiències de reutilització consisteixen en aprofitar l’envàs del producte com un nou producte amb un altre ús. Aquest és el cas del producte Cavallum de Ciclus, una capsa de vi que un cop ha complert la seva funció (traslladar i protegir l’ampolla de vi) es converteix en làmpara.

Per altra banda, el reciclatge artístic també suposa una opció per evitar l’eliminació final de certs envasos, transformant-los en nous objectes més o menys funcionals. Aquest és el cas de la TetraBox Lamp, una làmpara creada pel dissenyador Ed Chew a partir de tetrabricks en desús. Tot i que aquesta darrera alternativa resulta anecdòtica, no es pot menysprear aquestes iniciatives que mostren que la matèria primera no ha de ser sempre verge, i que un objecte o material només passa a ser un residu quan deixem de donar-li un ús. Mentre el tingui, serà útil i continuarà circulant. D’altra banda, l’ús de materials reciclats o bé biodegradables és una altra estratègia molt estesa en el món de l’embalatge.

Dissenyar els envasos des de la seva fase de concepte pensant en tots aquests aspectes és molt important per reduir considerablement el seu impacte però aquestes opcions, tot i ser més sostenibles i lógiques, no resulten suficients, s’ha d’anar més enllà encara. Per exemple, si un envàs és biodegradable és evident que es redueix considerablement l’impacte ambiental associat a la seva eliminació final, però aquest continua impactant negativament a nivell ambiental amb la generació de metà, la seva putrefacció, etc. I la reciclabilitat també és una bona alternativa, però implica l’acceptació de l’existència d’un residu a reciclar.

En definitiva, calen plantejaments innovadors que permetin avançar vers nous conceptes d’envasos que canviïn paradigmes i que facin possible que aquests compleixin correctament i encara millor la seva funció, sense necessitat d’impactar tant a nivell ambiental. Potser la primera pregunta que s’ha de fer un fabricant i un dissenyador a l’hora de pensar en l’envàs del seu producte és: realment cal un envàs? El propi producte no pot ser el seu envàs? A partir d’aquí, l’aplicació d’estratègies de disseny per al reciclatge, la reciclabilitat i la reutilització són de gran importància a nivell ambiental.

I si els envasos fossin invisibles? I si no generessin residus, si desapareixessin un cop utilitzats?
En el cas dels aliments, els envasos tenen una funció de gran importància ja que fan possible que aquests es conservin millor durant més temps. Tot i que hem ressaltat la gran quantitat de residus associats als envasos, no cal perdre de vista els aliments que acabem llençant i que no consumim finalment per una conservació incorrecta. En aquest sentit, qualsevol innovació que millori els envasos amb aquest objectiu també té un gran valor ambiental. Destaca el cas de La Morella Nuts S.A, empresa que investiga l’aplicació de pel·lícules comestibles com a protecció dels aliments. Concretament, la seva experiència se centra en els fruits secs, mitjançant l’aplicació d’un film superficial que permet preservar l’aliment i allargar la seva vida útil sense disminuir les seves característiques organolèptiques. Aquest envàs “invisible i comestible” és soluble en aigua i suposa una opció molt innovadora als envasos als quals estem acostumats fins el moment. Esperem a veure si la seva implementació en el mercat s’acaba definint com una realitat i exemple a seguir.

De moment, però, la innovació ambiental de l’embalatg se centra, com ja s’ha citat anteriorment, en la reciclabilitat, la reutilització i la reducció de volum i materials. Alguns fabricants en són conscients de la seva responsabilitat en aquest camp i cerquen opcions atractives per resoldre aquest repte ambiental; que a més els posiciona com a empreses sostenibles i més competitives en un mercat cada cop més sensible al respecte. De fet, la millor opció en cada cas hauria de basar-se en els resultats de l’anàlisi del cicle de vida global de l’envàs, ja que depenent del cas, la solució ambiental pot ser una o una altra. L’eina online Comparative Packaging Assessment (Compass), impulsada per la plataforma empresarial Sustainable Packaging Coalition (organització americana que promou envasos més ecològics), permet mesurar el consum de recursos, l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle, l’utilització de materials innovadors, reciclats i reciclables; i la generació de residus sòlids. Aquest programa permet que els dissenyadors d’envasos i embalatges prenguin les decisions adequades per a reduir l’impacte ambiental associat a aquests.

I si els envasos fossin totalment reciclables i fins i tot compostables? (Material 100% reciclable i reutilització)
Als Estats Units 106.000 llaunes d’alumini s’eliminen cada 30 segons. En resposta a aquestes dades comencen a aparèixer experiències innovadores centrades en la reducció de l’impacte associat a aquest envàs amb una vida útil tan breu. Per una banda, Ecodrinking Can consisteix en una llauna amb un tancament que permet reomplir-la les vegades que volguem. Està fabricat amb àcid polilàctic (PLA), un termoplàstic amb propietats semblants al PET, però que a més és biodegradable. Prové de midó de blat natural, un material ecològic que utilitza recursos renovables.

Aquest material natural té les propietats del plàstic, però no els efectes negatius del petroli. A més, l’emissió de diòxid de carboni durant la seva producció també és inferior que en el cas del plàstic de petroli. El seu disseny tèrmic de doble paret permet el seu ús amb begudes tan fredes com calentes. Aquest disseny va guanyar el Premi de Disseny iF de la Xina 2010. En aquest cas, doncs, el propi producte consisteix en un envàs que trenca amb l’impacte ambiental habitual de les llaunes d’alumini, proposant una opció de contenir qualsevol líquid sense necessitat de llençar-lo un cop fet servir.

Per altra banda, Haoshi Studio, en cooperació amb PLA Studio, han creat també un nou tipus de llauna fabricada, com en el cas anterior, a partir d’àcid polilàctic (PLA), que a més també es pot obrir i tancar i utilitzar nombroses vegades. Més enllà d’aquests dos casos, un pas endavant interessant seria que moltes marques de refrescos i begudes es plantegessin fabricar llaunes de manera que es poguessin reomplir, perquè si ho pensem fredament: quin sentit té fabricar un envàs com una llauna a partir d’un material com l’alumini, molt costós d’extreure i molt contaminant en la seva eliminació final?

Una marca de refrescos que ha seguit aquesta estratègia ha estat Pepsi, que està treballant en una experiència pilot per produir un nou envàs de materials vegetals a partir del 2012. De moment, els materials utilitzats són la fulla de blat, herba i escorça de pi, tot i que també s’està provant amb pell de patates i taronges, així com algunes deixalles agrícoles.

Un altre exemple de material reciclable en envasat és l’aposta que impulsa Dell. Aquesta empresa està experimentant amb diversos materials naturals (com els bolets, el cotó, l’arròs, la palla de blat, bambú, etc.) per aplicar-los als envasos dels seus productes. De fet, Dell planteja que el 75% dels seus envasos siguin reciclables en l’horitzó del 2012. A més, la producció d’aquests envasos necessita un 98% menys d’energia que l’escuma de poliestirè clàssic.

La reducció de volum en envasos per a aliments (Reducció de volum)
Diversos minoristes com Walmart, Mark & Spencer, Mercadona, Carrefour, etc. estan treballant en la reducció de l’impacte associat als envasos dels seus productes, però no només a l’ambiental, també a l’econòmic. La reducció de volums i pesos arriba en molts casos des d’un 69% a un 90%, millorant a més el període de conservació del que contenen, en el cas dels aliments. L’any 2010 Mercadona va invertir en algunes accions que no només suposen una millora ambiental sinó que li han permès millorar les seus resultats econòmics amb estalvis molt considerables (l’eliminació de safates i film, i el servei a granel de fruita i verdura ha permès reduir els costos en 175 milions d’euros; la reducció de l’aire dels envasos de ceraeals i fruits secs ha minvat els costos en 0,9 milions d’euros; etc.)

A nivell més conceptual, resulta interessant un disseny de Liu Yi, Jiang Yuning & Luo Jing, que consisteix en un envàs per a noodles condimentats que redueix considerablement el seu volum abans i després del seu ús atès el seu sistema d’acordió.

Com reinventar una capsa de sabates i una ampolla de sabó? (Reducció de material i reutilització)

Aquesta va ser una bona pràctica que va publicar Sostenible.cat fa aproximadament un any. En el cas de PUMA, el seu objectiu era redissenyar la capsa tradicional de sabates, reduint la quantitat de cartró en un 65% i generant una única peça molt fàcil de reciclar i transportar. Per altra banda, Sanex Zero% també ha reduït l’ús de plàstic en un 73%. En ambdós casos, l’estratègia ambiental ha estat la reducció de material necessari per a la fabricació dels envasos.Dissenyadors i fabricants tenen un important paper en la innovació ambiental aplicada a l’embalatge, ha quedat clar. Però nosaltres, com a consumidors, també tenim una responsabilitat que hem d’assumir. Escollir els productes que comprem avaluant el seu envasat i el seu impacte ambiental associat és un criteri que hem d’incorporar a l’hora de consumir. Exigir un embalatge més intel·ligent, més net, menys contaminant, més lògic… és la nostra obligació i la nostra oportunitat. Aprofitem-la.

This Article Has 2 Comments
  1. juan g

    al hilo del tema. mira crec que t’agradar

    http://www.youtube.com/watch?v=XmU1w0tyvi0&feature=share

    sempre he trobat a faltar la venda a granel. les llegums amb cucruchus de paper…

    salut

  2. Anna

    Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *