“La ciutadania cada vegada és més crítica, però no té temps d’analitzar tantes coses”
Entrevista publicada a Sostenible.cat (13 de desembre de 2023).
Entrades relacionades
Concepció, guionatge i coordinació d’un itinerari forestal per a Boscat
Passejar pel bosc. Sentir l'olor de terra, de fusta morta. Intuir ocells a les branques i petits mamífers amagats. I a l'horitzó, el paisatge. Quan visitem d'un espai natural no som conscients de què estem veient o per què aquell espai és com és. Per això, des de BOSCAT, Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals s'han creat ja 3 itineraris forestals: un a Alcover, un a Castellar del Vallès i un darrer a un bosc de Tarragona, al costat del Monestir de Santes Creus: el bosc de Șanț Sebastià. Com el mateix Boscat explica, es tracta de fer un "Museu Viu" del paisatge del futur, ja que poder fer un projecte museogràfic i museològic en un espai natural té l'avantatge de comptar amb la "natura en directe". Per plantejar aquest darrer itinerari, BOSCAT em va contactar per fer un plantejament de senyalèctica menys tècnic però sense deixar de ser pedagògic.
El gran repte de la divulgació científica és defugir el to excessivament científic i apropar-se al públic general amb un to, missatges i imatge que convidin a voler entendre i aprendre. Això sí, sense renunciar a mantenir la rigurositat i la importància d'explicar la complexitat dels ecosistemes.
Això no és Japó
Fastiguejada per la humitat i calor extrema, vaig decidir fer un cafè latte en un got take away de plàstic, en un dels milers de 7-Eleven que hi ha a Tòquio. Me’l vaig beure de pressa, necessitava hidratar-me i també una miqueta d’energia. A més, sabia que just al costat del supermercat trobaria els contenidors que necessitava per treure’m de sobre aquell residu indesitjat però inevitable. I així va ser. En girar la cantonada vaig trobar diversos contenidors, tot i que no s’indicava enlloc el tipus de residu corresponent de cadascun. Així que els vaig obrir un a un fins que vaig trobar un amb ampolles de plàstic dins.
Satisfeta, vaig llençar el got de plàstic a dins i vaig tancar el contenidor: no hauria de carregar tot el dia amb aquell got i a més l’havia deixat on tocava. Just en aquell moment vaig començar a sentir a algú cridant darrere meu, en japonès. Era una dona en cotxe, que havia parat al meu costat per increpar-me perquè sembla que m’havia equivocat en la meva elecció.
La ‘turra’ de la sostenibilitat: del col·lapse a l’acció
Prepareu-vos que ve una bona ‘turra’: “Que el món s’acaba. Que la sequera ens té amb l’aigua al coll. Que per més que reciclem no solucionarem res. Que no parem de menjar i pixar plàstic. Que estem venuts a les grans corporacions. Que la política està podrida. Que el futur no existeix.”
Calen noves narratives i generar relats en positiu que ens vinguin de gust. Perquè si no som capaços d’imaginar-nos el futur que volem, com se suposa que hem d’arribar-hi?
No podem deixar que l’ombra amenaçant d’un final anunciat ens desmotivi, ens desorganitzi i ens faci sortir corrents a comprar el primer búnker lowcost que trobem. Les presses mai han estat aliades de la reflexió i organització, dos valors que ara necessitem més que mai.
Il·lustracions: Javi Royo.
“Emboscades. Dones i bosc”. Elaboració i coordinació de continguts de l’exposició i de les activitats paral·leles
L'exposició "Emboscades. Dones i bosc" és una instal·lació itinerant que ha començat el seu viatge per Catalunya (de moment) las jardines del Palau Robert (de 4 de març a 14 d'abril del 2024). Es tracta d'una exposició de plafons impressos en fusta que mostren les 12 entrevistes que vam tenir amb 18 dones catalanes que viuen i es dediquen al bosc. Però no es tracta només d'un excel·lent treball fotogràfic per part de la Michele Curel sinó també audiovisual també dirigit per ella. Per tant, l'exposició compta amb entrevistes úniques de les 'emboscades' protagonistas. La Direcció General de Boscos i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya ha organitzat aquest projecte en col·laboració amb l'Institut Català de les Dones. És la suma perfecta per reivindicar la invisibilització dels nostres boscos i la necessitat de la seva gestió (tot i representar el 64% de la superficie de Catalunya, en un context de gran emergència forestal i ambiental) així com la propia invisibilització del paper de la dona en un sector forestal encara molt masculinitzat.
Disseny, elaboració i campanya de llançament d’Ectiva L’espiral que reconnecta
Durant l'any 2023 he pogut compartir amb set agrupades (cooperatives, empreses i autònomes) un projecte bastant únic. Davant la inquietud creixent front els reptes socials i ambientals i també l'ansietat i que això fa sentir a moltes persones, entitats i equips de treball; l'Esberla SCCL ens va proposar presentar-nos a una subvenció Singulars de la Generalitat de Catalunya per poder investigar al respecte. El resultat més enriquidor ha estat, de fet, el procés; el camí seguit i tots els aprenentatges compartits.
Ectiva ofereix espais grupals segurs, tallers i recursos per transformar la desesperança i l’aclaparament ciutadà front la crisi en una acció creativa, resilient i col·laborativa.
En aquest marc, la meva feina ha estat saber transmetre què és Ectiva amb l'elaboració d'un Pla de comunicació i una campanya de llançament.
La creació del relat i dels microrelats, la generació de missatges, la identificació de públics objectiu, la proposta de canals de comunicació idonis i la planificación de l'acció comunicativa durant el 2023 i part del 2024 han estat algunas dels continguts de l'Estratègia de comunicació d'Ectiva.
Entrevista a B+S sobre ser ambientòloga i autònoma
“Crec que, en general, tot i que el que cal és fer un canvi urgent de la nostra manera de produir i consumir, hi ha poc interès en fer-lo. Repensar models de negoci i de sistema espanta i genera rebuig. Entrem en espirals, també comunicatives, d’explicar el mateix per seguir fent el mateix”.
Entrevista publicada al web de Barcelona+Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona (dijous, 21 setembre, 2023).
Tot i les dificultats, és molt bonic poder dedicar tot el teu temps ‘laboral’ i diria quasi ‘personal’ en allò en què creus. Cada dia és diferent, coneixes molts professionals, col·labores en projectes molt enriquidors, etc. Cada any, des que soc autònoma, ha estat un procés d’evolució personal i professional. M’agraden els reptes i tot i que pugui semblar que m’agrada tenir el control quan ets freelance precisament aprens que això no és possible i comences a jugar amb la incertesa… i acaba enganxant… tot i que hi ha moments de tota mena. No t’enganyaré.
Be the first to comment