Entrevista a B+S sobre ser ambientòloga i autònoma

Vaig començar a treballar, durant 12 anys, en una consultora ambiental, ERF-Estudi Ramon Folch i Associats (que ara es diu Energia i Sostenibilitat). També vaig dirigir i replantejar el disseny i continguts de la revista Opcions, i he estat cap de redacció de la revista digital Sostenible.cat de la Diputació de Barcelona, on vaig col·laborar durant uns 20 anys.

Després d’aquestes experiències, vaig decidir ser autònoma i treballar com a consultora en projectes de comunicació i direcció de projectes ambientals, d’estratègia creativa i disseny sostenible.  Col·laboro amb administracions públiques com l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de Residus de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona, entre d’altres. I també estic col·laborant en projectes amb cooperatives i entitats del Tercer sector amb un enfocament més social.

Finalment, també sóc professora de disseny sostenible i ètica a la UOC, a Esdesign i a BAU; i de comunicació ambiental a la UB.

Per què vas començar a dedicar-te a la comunicació ambiental?
Sempre m’ha interessat molt com expliquem  i traslladem  a la societat conceptes o estudis científics o complexos, ja que també n’he fet al llarg de la meva vida laboral. Crec molt  necessària la divulgació, amb informació rigorosa i propera, però també promovent l’esperit crític. Un col·lega em va dir una vegada que allò que no es comunica no existeix. Crec que moltes vegades es ven fum però en el cas de l’administració pública el problema és connectar amb la gent, perquè es fan moltes coses i no s’acaben d’explicar del tot o s’expliquen massa. M’agrada molt apropar-me a la realitat, als efectes d’allò que fem i expliquem. Suposo que per això em dedico a la comunicació… però en realitat treballo des de molts enfocaments diferents i la comunicació no deixa de ser una eina més, no la única.

Per què ets professora de disseny sostenible i ètica a la UOC?  Creus que dins de la disciplina de disseny s’incorpora la sostenibilitat de forma transversal? Creus és suficient?

M’encanta el disseny, però en el sentit més ampli. Sempre m’ha fascinat per què les coses són com són i no d’una altra manera. I m’agrada especialment el disseny de producte. Però em preocupa l’excés d’objectes inútils i impactants que hi ha al món. Per això, em vaig interessar pel bon disseny i finalment dono classes a futurs dissenyadors i dissenyadores perquè incorporin criteris ambientals i socials en el seu treball. A la fase de disseny es pot evitar, si es fa bé, més del 70% de l’impacte ambiental.

La sostenibilitat és un tema que fa temps que està de moda però per interessos comercials, principalment. Poques empreses s’ho creuen i el greenwashing està a l’ordre del dia. Això fa que els i les consumidores puguin comprar amb la consciència tranquil·la, ja que els productes s’anuncien com a ‘sostenibles’ o ‘ecològics’ quan en realitat no ho són del tot o l’empresa fa altres productes que no ho són. I el que passa és que continuem fent-ho tot igual, amb impacte ambiental i social. Ningú vol renunciar a cap privilegi ni explorar si fer-ho li podria sentir bé o fins i tot millor que el seu estil de vida actual. La roda del dia a dia ens porta a un col·lapse cada cop més difícil d’ignorar.

Només les empreses que neixen amb un ADN diferent, centrat en el bé comú, en les persones i en impactar positivament; estan contribuint realment a un present i futur millor. La resta fan el que poden per sobreviure mentres puguin, netejant la seva imatge amb veritats parcials o directament falses.

Quines dificultats trobes en el teu dia a dia per impulsar la sostenibilitat?

Si ens centrem en la part de comunicació, penso que hi ha una gran desorientació i una dificultat per aconseguir una major implicació i participació ciutadana. Crec que la ciutadania rep molta informació i també molt soroll, i costa encara més connectar amb ella i apel·lar-la directament. Hem d’apropar-nos més des d’una perspectiva empàtica i engrescadora.  O innovem en la manera que comuniquem i divulguem o ja ens podem oblidar de pretendre que la gent participi en els processos que dissenyem. I moltes vegades no es tracta d’innovar en el format sinó directament pensar en clau de projecte. Passar a l’acció quan es comunica podria funcionar. Ho estic provant en alguns projectes, a veure com va.

Creus que el món de la comunicació i el disseny cada cop van incorporant més criteris ambientals?

El disseny sí, segur,  perquè cada vegada hi ha més legislació que obliga a fer-ho. Encara  falta molt, i crec que els criteris ambientals encara no estan incorporats d’una manera orgànica.  Totes les llicenciatures, màsters, etc. haurien de tenir aquesta visió de sostenibilitat incorporada de manera transversal, i encara no és així. En l’àmbit de la comunicació els criteris sostenibles encara són força desconeguts.

La meva conclusió principal és que ens hem de qüestionar més com treballar  al principi del projecte, en tota la part del disseny. Dedicar molt de temps a pensar realment què es vol fer. És a dir, abans de començar a treballar, preguntar-se:  això què aporta?, s’ha fet alguna cosa similar?, quines aliances podem fer amb el territori? S’ha de ser eficient en tots els sentits, també pel mateix èxit de les accions de comunicació que engeguem.

Quan i com vas conèixer la Xarxa B+S? Què et va fer participar-hi? 

He treballat molt per a l’Ajuntament de Barcelona i ja coneixia la Xarxa Barcelona + Sostenible. La primera vegada que vaig formar part va ser a través de l’entitat O2 Spain, una xarxa internacional d’ecodisseny,  on s’organitzaven conferències i diferents  activitats sobre aquesta disciplina.

Quan em vaig fer autònoma, fa 7 anys, vaig sumar-me a la Xarxa amb la intenció de poder fer sinergies, parlar amb persones, organitzacions, empreses de la ciutat i conèixer els seus projectes,  compartir idees, crear comunitat…  Per a mi és una xarxa de suport per a tots i totes les persones que treballem per impulsar la cultura de la sostenibilitat a Barcelona. Com a freelance, a més, m’ofereix acompanyament i em permet connectar amb altres projectes, alhora que em fa sentir que formo part d’alguna cosa més gran.

Què és el que més t’enorgulleix de la teva feina?

Tot i les dificultats, és molt bonic poder dedicar tot el teu temps ‘laboral’ i diria quasi ‘personal’ en allò en què creus. Cada dia és diferent, coneixes molts professionals, col·labores en projectes molt enriquidors, etc. Cada any, des que soc autònoma, ha estat un procés d’evolució personal i professional. M’agraden els reptes i tot i que pugui semblar que m’agrada tenir el control quan ets freelance precisament aprens que això no és possible i comences a jugar amb la incertesa… i acaba enganxant… tot i que hi ha moments de tota mena. No t’enganyaré.

També estic orgullosa de poder gestionar els diferents rols que suposa ser una persona autònoma: gestora, tresorera, comercial; orgullosa d’haver escollit aquest camí i poder estar més present en la vida dels meus fills. Treballo molt però m’organitzo per combinar-ho amb poder estar també amb la gent que estimo i amb mi mateixa. Trobar l’equilibri no és fàcil però si algo soc és organitzada. O això diuen a casa.

A més a més, m’agrada que els meus fills vegin que he escollit aquest camí i que cadascú pot escollir el seu, no hi ha res tancat ni predestinat. No existeix la feina perfecta, però potser te la pots inventar. Requereix temps, il·lusió, algunes decepcions i no parar de formar-te. I acceptar que no sempre els projectes tindran l’impacte que voldries. Aquesta motxilla la portem moltes de les que ens dediquem a la sostenibilitat, des de la vessant que sigui… i cal que, de tant en tant, la descarreguem i ens donem espai per agafar aire i fer valdre tot el que sí hem aconseguit.