“Del total de 6.500 milions d’habitants del planeta, 5.800 milions, o el que és el mateix, el 90% tenen escàs o nul accés a la majoria dels productes i serveis que molts de nosaltres donem per suposat; de fet, quasi la meitat no poden accedir de forma habitual a aliments, aigua potable o aixopluc.” Design for the other 90%.
Segons en Paul Polak (psiquiatra, emprenedor, filantrop i fundador de l’International Development Enterprises (IDE)) tot i que el 90% de la població mundial viu amb menys de 2$ al dia, els dissenyadors centren els seus treballs exclusivament en l’altre 10%, corresponent als consumidors més rics (http://www.paulpolak.com/html/media_video_8min.html). En el seu llibre “Out of poverty. What works when traditional approaches fail” el Doctor Polak desenvolupa la seva teoria sobre la necessitat d’una revolució en el disseny per tal d’arribar a l’altre 90%, tot demostrant que aquest sistema també pot resultar rentable. Entre els criteris principals d’aquesta teoria destaquen que el producte dissenyat sigui assequible, replicable i que pugui començar implantant-se a petita escala per acabar sent un projecte més complex (sistema semblant al “LEGO”).
Darrerament no deixem de parlar de revolucions: “Cradle to cradle“, una segona revolució industrial; i ara, “Disseny per a l’altre 90%”, una revolució en la manera de dissenyar. Potser hem arribat a un punt de “crisi” en el qual cal replantejar-se la nostra manera de funcionar, en el qual cal fer alguna que altra revolució. Moltes vegades ens recolzem dient que el problema és que sóm massa gent en aquest planeta, però com bé afirma en William McDonough (fundador de Cradle to cradle), el problema no és que hi hagi molta població, sinó la nostra manera de funcionar. Les formigues ens superen en número i en massa total, però la seva activitat no produeix impactes ambientals negatius en el seu entorn, al contrari. Pensem-hi… I, mentrestant, ja hi ha dissenyadors, arquitectes, químics… que estan proposant com funcionar d’una manera diferent, demostrant que és possible, rentable, sostenible.
Exemples de productes dissenyats per a l’altre 90%:
La cadira de rodes per a pobres del dissenyador Josep Mola.
La idea és generar tallers en diferents indrets de l’Àfrica (començant per Kenya i Ruanda) on ensenyar a la gent a fabricar les seves pròpies cadires de rodes, fent servir cadires ja existents. La fundació Àfrica Digna serà l’encarregada de garantir la provisió de rodes. Cal tenir present que el 10% de la població mundial sofreix algun tipus de discapacitat i el 80% d’aquesta població viu en països subdesenvolupats.
Les ulleres STENOP del dissenyador Nacho Martí.
Ulleres encara en fase de prototip, el disseny de les quals ha estat finalista en els Index Design Awards de Copenhague 2007 (promoció de disseny com a eina per millorar la vida de les persones). Aquestes ulleres corregeixen fins un 80% de la miopia, hipermetropia, astigmatisme i vista cansada; i en sèrie el cost per unitat no superarà els 20 cèntims. Com és possible? Doncs substituint les lents per orificis, tot basant-se en la visió estenopeica.
La roda funciona com una bomba d’aigua que s’acciona a partir dels jocs dels nens.
Filtre d’aigua que suposa un cost d’un dòlar l’any i que filtra el 90% de les bactèries i virus de l’aigua.
Com transportar aigua i jugar a la vegada?
Amb aquesta conferència “Disseny per a l’altre 90%”, celebrada el passat dilluns 15 de desembre, el grup O2Spain en col·laboració amb el ADI-FAD finalitza així les seves activitats de l’any 2008, desmarcant-se del seu àmbit d’actuació més centrat en materials sostenibles i anàlisi de cicle de vida, per centrar-se en l’esfera social, també indispensable en la concepció de disseny sostenible.
Pingback: #Dissenyperviure #funcional #perunmónmenyshostil #peralmónreal | Quincalla