Logotip Quincalla

Quan la comunicació ambiental deixi de ser avorrida

Petjada ambiental, sostenibilitat, resiliència, transició energètica, estratègia ambiental, consum conscient, canvi climàtic, prevenció de residus, contaminació atmosfèrica, mobilitat sostenible, economia circular, etc. Sincerament, a partir de quina paraula has desconnectat? Quantes entens realment el que signifiquen? Et sents interpel·lat amb alguna d’elles? Si les teves respostes són ‘des de la segona, poques i amb cap’, és que formes part de la majoria de la ciutadania. Sí, concienciada i crítica però que no passa a l’acció en sentir paraules com aquestes. Però les paraules són aquestes i no unes altres. Són aquestes les que expliquen on estem i on hem d’anar i cal que les entenem i coneixem, per això els que ens dediquem a la comunicació ambiental les repetim una i altra vegada en articles, xerrades i projectes diversos.

La rigorositat és clau en els missatges ambientals. No podem dir qualsevol cosa per no acabar dient res. Cal parlar amb propietat i seria ideal que la ciutadania respongués davant de termes com aquests perquè els entén, perquè ha crescut amb ells i se’ls creu. Però resulta que encara no estem en aquest punt, tot i que aprofito aquest moment per reivindicar la importància de l’educació ambiental, que faci que poc a poc tothom tingui una base comuna pel que fa a cultura de sostenibilitat. Però mentre això no passi cal aconseguir arribar al consumidor, usuari, urbanita, agent rural, educador, famílies, empresaris, fabricants, etc. Com fer-ho sense que desconnectin des del moment ‘zero’?

A Anglaterra, concretament al poble de Todmorten, tot és comestible, és a dir, han decidit cultivar el màxim d’espai públic possible amb l’ajuda de tothom. I allò que creix en aquest espai cultivat públic és a l’accés de tota la ciutadania. El seu projecte es diu Incredible Edible. Una de les seves vocals, la Mary Clear, entre d’altres voluntàries, ens explica per què aquest projecte funciona. No és un projecte que sorgeixi des de les administracions sinó que ho fa des de la ciutadania. Un grup de gent coincideix en una necessitat, es vol sentir part d’una comunitat i té ganes de compartir una inquietud comuna: les ganes d’ajudar a l’altre i de ser increïbles col·lectivament. I com bé diu la Mary en aquest vídeo (concretament a partir del minut 2, tot i que val la pena veure’l sencer), la gent està cansada de sentir parlar d’estratègia, de petjada de carboni o de les promeses electorals. El que vol la gent és sentir-se especial i passar a l’acció. I en el cas de Todmorten van decidir que volien ser ‘increïbles’! I d’aquí el seu nom.

Imatge d’elaboració pròpia a partir dels principals missatges d’aquest article.

Tothom entén què vol dir ser increïble i tothom vol ser-ho, no? Aquí hi ha una connexió directa, una interpel·lació emotiva i incentivadora. No calen tecnicismes per explicar un projecte com aquest, tot i que n’incorpori molts. El que és important és que la gent s’hi vulgui implicar més enllà de les seves avantatges ambientals, socials i econòmiques.

Per tant, què fer per aconseguir que la gent impulsi o participi en projectes ambientals? Generar espais i eines perquè aquests projectes neixin d’ells i no a l’inrevés. Al final, l’administració i els comunicadors el que hem de fer és acompanyar aquests processos i comunicar-los per fer-los arribar a d’altres potencials impulsors, però el nostre paper ha de ser més passiu, observador i potenciador que no creador. Ara mateix això no és així perquè costa que la gent es motivi i s’autorganitzi, tot i que cada cop hi ha més persones que ho fan. Es tracta, com sempre, d’un canvi cultural que ha de venir de la base i que no serà immediat. Però quan la ciutadania s’autogestioni cada cop més i visqui i experimenti els efectes positius que fer-ho pot tenir sobre les seves vides, aquest fenomen serà imparable.

Però de nou estem en un moment de canvis que cal salvar, que cal seguir comunicant ja que la pròpia comunicació pot provocar aquest canvi cultural. Insisteixo, doncs, en la pregunta: com comunicar perquè hi hagi una reacció darrera, un resultat, un canvi? Doncs, comunicar des de l’experiència, l’esperança, l’empatia, l’emoció, el sentit de l’humor i la rigorositat. Analitzem cadascuna d’aquestes paraules ‘no avorrides’ (menys la darrera, però l’havia d’incloure):

  • Experiència: Quan comuniquem des d’allò que entenem perquè ho hem viscut, l’interlocutor no només connecta molt més sinó que entén de primera mà allò que expliques. No és el mateix dir que la copa menstrual és molt sostenible que dir que la teva copa menstrual t’ha fet sentir empoderada i més cíclica que mai. Perquè això t’ha passat a tu! Les persones estimem les històries, les anècdotes i ens agrada sentir com un altre s’obre en canal i comparteix el que sent. Per tant, per començar, tot allò que puguis explicar des de la teva pròpia vivència arribarà molt més i, a més, tu et sentiràs d’allò més bé.
  • Esperança: Un dels aspectes que més s’han explotat en la comunicació ambiental han estat el catastrofisme i la culpabilitat. Però resulta que el món ja està ple de males notícies, el nostre dia a dia és difícil i ens sentim culpables per tantes coses que la mala consciència ambiental ja no hi té cabuda. Per tant,tot allò que es comuniqui des de l’optimisme, des de l’oportunitat de canviar i millorar i des de l’esperança de viure millor, serà rebut amb els braços obertsi amb més predisposició a assumir reptes diaris, que són els que condueixen a canvis realment globals.
  • Empatia: No funciona comunicar des del dogmatisme. Qui som nosaltres per dir el que està bé o malament? Cal comunicar des de la comprensió i el relat adaptat. No existeix un relat únic que ho expliqui tot. Allò que s’explica des de la posició immobilista i extrema, no només no arriba a ningú, sinó que desmotiva i genera una reacció contrària a l’estimada. Per exemple, seguint amb la copa menstrual, no direm: ‘aquesta és la única i millor opció’; sinó que direm ‘cadascuna ha de valorar l’opció que millor li senti i és molt probable que la teva opció final no sigui com la meva, però cal que coneguis totes les alternatives per poder escollir millor’. En aquest cas, ofereixes ajuda, expliques i empatitzes amb qui t’escolta, perquè ets conscient que els canvis d’hàbits no són fàcils i que la millor manera d’assolir-los és sent pacient i comprensiva.
  • Emoció: Tot allò que es comunica des del cor, arriba molt més. Sentir a algú que es creu allò que diu, que ho diu des de l’ànima i que quan ho fa et mira als ulls i et fa sentir bé, és d’agrair. I molt! Per tant, cal comunicar amb il·lusió. Qui no recorda a aquell/a professor/a que li va explicar la història o les matemàtiques d’una manera que mai oblidarà perquè ho feia des de la passió que sentia? Qui estima allò que fa ho pot transmetre millor.
  • Sentit de l’humor: No ens podem permetre perdre qualsevol oportunitat per somriure i generar un segon més de serotonina en algú. L’humor és la clau de la vida, per llevar-se cada dia amb la mateixa feina, parella, i vida. Si el que es comunica, que en alguns casos pot ser crític, es transmet amb un somriure, com un repte i una crida d’atenció en clau còmica, no només es rep millor sinó que s’incorpora de manera natural. Aquí no puc deixar de mencionar les magnífiques conferències de Carles Capdevila sobre ‘Com educar amb humor’. No deixa de parlar d’un tema complicat que a molts ens preocupa, però no pots deixar de riure i aprendre alhora.
  • Rigorositat: I no puc deixar de posar en valor els ‘avorrits’ termes de la transició, petjada ecològica, resiliència, sostenibilitat, economia circular, prevenció de residus, etc. Aquesta terminologia és necessari que l’emprem, que l’anem difonent i que la utilitzem sempre correctament. Perquè cadascun d’aquests termes té un gran significat i no el podem menysprear ni perdre. Cal posar-los en valor perquè un dia arribin a formar part del llenguatge col·loquial i deixin de sonar ‘avorrides’.

 

Així doncs, no existeix una única fórmula per comunicar la sostenibilitat d’una manera 100% efectiva. Però si ho fem des del convenciment, l’emoció, l’experiència i el coneixement, acabarà arrelant i creixent. Mentres, construïm una societat empoderada i cohesionada. A partir d’aquí, ens tocarà comunicar allò que ja passa i no allò que voldríem que passés. La comunicació ambiental vindrà sola i funcionarà.

 

*Conclusions extretes d’un taller dissenyat i dinamitzat per a la Diputació de Barcelona. Més informació del taller aquí

Be the first to comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *