‘Do it yourself’ versus ‘Done by others’. Fer les nostres coses resulta, ara, un moviment anti-consum. Consisteix en crear per un mateix i deixar de consumir. Sona bé, d’entrada, però realment es tracta d’això? O bé hem passat de comprar productes a comprar les instruccions per fer-los? Sí, nosaltres mateixos, però seguint el disseny d’un altre. Així esdevé una manualitat, una experiència. Però, respon realment a una necessitat?
Do it yourself, just do it?
Què enteneu per ‘Do it yourself’ (DIY)? ‘Fet per un/a mateix/a’! En aquesta definició, doncs, ens podem referir des de l’autoconstrucció, l’autofabricació, o bé l’autosuficiència a l’hora de crear els productes i aliments que consumim; fins a teixir una bufanda o crear un element de decoració per casa nostra. On està la frontera entre aquestes diverses interpretacions del mateix terme? Quina és la correcta i quina la incorrecta? O són ambdues correctes? 
Segons la Viquipèdia, Do it yourself és, de fet, una barreja d’escales i d’objectius: ‘pràctica de la fabricació o reparació de coses per un mateix, de manera que s’estalvien diners, s’entreté i s’aprèn alhora’. També parla de ‘autoproducció’. D’altra banda, s’associa aquest moviment com una opció anticapitalista i alternativa al sistema habitual on tots acabem consumint allò que altres decideixen.
El Do it yourself sempre ha existit
Els nostres avis i àvies i alguns dels nostres pares i mares sí que van fabricar-se allò que necessitaven: la seva roba, el seu mobiliari, els ingredients dels seus àpats, les seves joguines, el seu oci… Tot això no era una moda ni cool ni divertit o un hobbie, era la única manera de tenir coses i de gaudir del seu servei. I nosaltres, ara, ens sentim innovadors i creatius perquè ens fem coses, de tant en tant, responent a les nostres inquietuds i modes establertes. I poc sovint recordem d’on venim i com la innovació i la creativitat ha estat sempre una eina per viure lo millor possible. Normalment, directament relacionats amb la manca de recursos. Quant més tenim, menys pensem!
Hem de ser més humils i conscients de que no hem descobert res sinó que, en part, ho necessitem per sentir-nos més útils, autosuficients, i comptar amb productes més personals, amb una història menys manufacturada i que ens connecta amb la nostra part més artesanal i artística. Fer coses amb les mans, crear, és una activitat en extinció.
En el post ‘La importància de saber cosir un botó’ mencionava, entre d’altres temes, aquest interès creixent per sentir-se més capaç de fer coses. Però, què vol dir fer coses? En un article recent de l’ARA de Marina Garcés, es profunditza exactament en això. Fer coses és inventar-les o bé seguir instruccions per fer-les? Som més creatius o menys creatius que mai?
Jo plantejo altres preguntes: Tots podem o hem de ser dissenyadors? Sempre? Jo diria que no. No ens enganyem. Autofabricar allò que necessitem no és una activitat a encabir en una agenda ja prou atapeïda d’activitats. No mentre no ho necessitem, mentre no tinguem una altra opció.
Estem preparats per un apagada general de recursos?
Però si demà, de sobte, deixéssim de tenir accés a l’energia i a certs materials i es deixessin de fabricar molts productes, i no funcionés la rentadora, ni el renta-vaixelles, ni sortís aigua per l’aixeta, ni poguéssim posar benzina al cotxe, ni escalfar l’aigua… què faríem? Com resoldríem cadascuna d’aquestes necessitats per nosaltres mateixos? I no es tracta de decorar la casa o de tenir una bufanda més a l’armari, es tracta de sobreviure dignament.
Sabríem encendre foc sense un encenedor o mistos; i desplaçar-nos lluny sense cotxe; i beure aigua potable; i rentar la roba; i…? Està clar que, en primer lloc, hauríem de canviar la nostra vida de dalt abaix: no podríem treballar lluny (per tant, cadascun treballaria prop de casa), per exemple. Hauríem de buscar sistemes de depuració d’aigua per no contaminar-nos i hauríem de rentar la roba i els plats a mà!!! Entre moltes d’altres coses, és clar.
En aquesta hipotètica situació seríem tan vulnerables i inútils… I el Do it yourself, tal com l’entenem ara, no serviria de res perquè no tindríem tutorials per totes aquestes coses… Això no li treu valor, però, tot i que cal saber que no es tracta exactament del Do it yourself originari, sinó d’un Do it as I tell you and enjoy. Insisteixo que això no està malament. Fer-te un jersei o els peücs del teu fill, decorar casa teva a base de manualitats amb bon gust, fer les teves pròpies jardineres i prestatges, etc. està molt bé (més encara si es basa en la reutilització de materials ja en desús) però respon més a inquietuds personals i artístiques que no pas a una voluntat d’evitar comprar nous productes anant contra el sistema capitalista (tal com el moviment punky ho va fer en els anys 70).
Més enllà del DIY
Quina ha de ser, doncs, la manera d’establir un veritable Do it yourself en la nostra societat? Fixers, Makers, Crafters, Fab labs, etc. són una extensió tecnològica i col·laborativa del DIY clàssic. Imprimeix-te el que necessitis. Fes-te les teves sabates. Dissenya els teus mobles. Repara la teva ràdio. Estem envoltats de propostes que ens apropen a ser menys dependents del sistema actual, tot apropant-nos a un altre sistema on el codi i disseny obert, els nous materials i els espais compartits esdevenen l’escenari creatiu del present i, sembla del futur. Tot això s’està dibuixant poc a poc i ha de passar a ser rutinari, possible, accessible i assequible. Consisteix en passar del Do it yourself, al Do it together.
Però, mentre, què podem fer? Potser deixar de tenir assignatures a les escoles i passar a resoldre problemes reals tot sumant coneixements nous i capacitats pròpies i motivades per la seva utilitat final real? Potser promoure joguines que no basin el seu èxit en aconseguir un objectiu únic i preestablert, sinó joguines que potenciïn la creativitat i que no jutgin pel resultat sinó pel procés amb múltiples opcions i solucions? Espais veïnals de creació comunitària que responguin a necessitats sorgides de la convivència i l’acció ciutadana? I, en tot cas, parar el nostre consum accelerat i més enllà de fabricar-nos els nostres productes, plantejar-nos si realment els necessitem. Do it better!
Be the first to comment