Què vol dir que un producte és ecològic? Que té ecolabel únicament?
A casa som pecadors. De tant en tant no valorem el que impacta allò que comprem i ens deixem emportar per la presentació del producte, per l’expectativa que ens genera, pel seu futur gust (m’estic referint a alimentació)… però això sí, consumim productes amb ecolabel i ecològics. Llavors, quin problema hi ha? Doncs molts.
És el que em passa quan vaig al Veritas. Quan entres allà dins pots respirar tranquil·la, desconnectar el detector del mòbil de productes no saludables, de productes no ecològics. Pots baixar la guàrdia i passejar sense analitzar totes les etiquetes. Res és tòxic, tot és sa i només depèn del preu i de les teves prioritats la decisió final d’escollir un producte o altre. A més et sents envoltada de gent preocupada per un món millor, per la seva salut i la del planeta. Fins aquí tot sona molt naïf i fàcil, ideal! Per què no comprar sempre allà, doncs? Perquè això sí, al Veritas vaig un cop al mes i prou. Per una banda, els preus no és que estiguin a l’abast de tothom però també és veritat que hi ha altres establiments on els preus són més populars perquè no internalitzen costos i llavors això és ‘trampa’. Tot i que li senta millor a les butxaques, en general.
Però per l’altra banda, al Veritas costa trobar dues coses: productes no envasats, que puguis comprar a granel; i productes de proximitat. Jo diria que tots els iogurts són del Nord d’Europa. Això sí, tot ecològic i molt sa. Però, i els plàstics dels envasos, i els costos ambientals i socials associats al transport d’aquests productes tan ideals de l’altra banda d’Europa… o del món?
A casa, sovint tenim la discussió si és millor comprar un producte d’origen local, pròxim, o un producte ecològic però no local? Amb els nens no puc evitar pensar en la seva salut associada a la ingesta directa dels aliments, i per tant el tema que siguin productes ecològics per a mi guanya molts punts. Però també és veritat que estan consumint aliments que no estan produits aquí i que també han impactat molt en tot el seu cicle de vida fins arribar al seu estòmac. La nostra salut ho pot justificar tot? Quin és, doncs, el balanç ambiental que s’ha de fer en aquests casos? Sempre cal renunciar a una de les dues coses? Lo ideal: pròxim i ecològic. La certificació és important però també està dificultant que molts productes de proximitat que són ecològics no puguin comptar amb ella per un tema de costos, i per tant, estiguin perdent un públic preocupat més per la seva salut que per impactar el seu entorn.
Mai més, un iogurt del Nord amb doble de plàstic
Tota aquesta reflexió està provocada pel Bio Frucht & Knusper, un iogurt crec d’origen alemany (el que està clar és que no és d’aquí) que porta una doble tapa. Una de paper d’alumini i una altra que és un envàs enganxat sobre l’anterior paper però totalment independent i que es pot separar, on hi ha unes boletes de xocolata amb galeta dins. És a dir, dos envasos en un per aconseguir posar xocolata en un iogurt. I direu, sí, però bé que l’has comprat! A casa, consumim iogurts de La Fageda naturals, sense sucre, i els afegim trossets de xocolata que els meus fills trenquen ells mateixos a mossegades. Un dia vaig veure aquest ‘artefacte’ i vaig pensar que els faria gràcia (coses que passen de tant en tant, et deixes emportar per a seva cara de sorpresa). I sí, els hi va fer de sorpresa, però les boletes finalment se les posen als iogurts de la Fageda perquè l’altre iogurt no els agrada gens. En definitiva, que hem tornat a la solució casolana. Tot i que sigui un cop al mes, comprar en una botiga ECO un producte de l’altra banda d’Europa amb doble d’envasos només perquè té ecolabel… no compensa ni té cap tipus de sentit. I el Veritas n’està ple…
Adéu Bio Frucht & Knusper! Potser en una altra vida o com a instrument musical ens tornem a trobar… (asseguro que el seu soroll o música no té res a envejar a unes maraques professionals).
Be the first to comment