Bé, ja ha arribat el Nadal! Cada any arriba més ràpid, i sempre m’agafa per sorpresa. I aquest Nadal és especial perquè és el primer que passem amb l’Aran. I com és d’esperar aquest post de “Bon Nadal” se centra en els més menuts, en joguines úniques inventades i creades pels pares i en d’altres que no són joguines però que superen a qualsevol altra: una capsa, tubs de cartró, una corda, embrutar-se!
A casa ja es nota que és Nadal. Només arribar, us desitgem uns Happy Days.
L’arbre de Nadal de Zicla (que em van regalar l’any passat o l’anterior, no recordo) ha estat decorat amb un toc de súper-poders. En superman es l’estel que buscàvem. La seva ombra no deixa de ser curiosa. Per altra banda, l’arbre de Nadal de casa és de cartró, fet a la presó Lledoners en el marc del projecte Alehop i adquirit l’any passat en el Drap Art. I algun altre petit detall. L’any que ve suposem que el Nadal serà encara més present a casa. Aran ja posarà de la seva part i haurem d’acceptar el seu criteri, és clar.
Per altra banda, us passo aquest link de Wired amb l’article The 5 best toys of all time sobre Joguines que no són joguines. Barates, sostenibles, reutilitzables, creatives…
I per acabar, seguint Mammaproof a Facebook em vaig trobar amb aquestes imatges, entre d’altres, de joguines inventades per alguns pares. Brutals! Jo me les he apuntat i penso inventar-me de noves l’any que ve. I de ben segur que les compartiré!
La veritat és que a casa ens hem fet regals per Nadal, però mai hem perdut el seny. Mai. Per a nosaltres el Nadal és un moment de trobada familiar i una oportunitat per rebre l’any tots junts. Però la dèria dels regals mai ha estat present a casa meva. Tanmateix, ara mateix, amb l’Aran aquí, fa il·lusió que el tió li cagui alguna coseta, tot i que ell no en serà massa conscient. Però nosaltres sí!
Us passo l’article “Consumeixes per Nadal o el Nadal et consumeix?” que vaig publicar l’any passat a Quincalla. I us convido a regalar lo intangible, com és el cas del projecte: Todo lo demás es prestado.
Quincalla, l’any que ve seguirà en una nova fase: mare treballadora que vol conciliar la seva vida laboral i professional. Ho aconseguiré, tot i que els canvis fan mal, però fan créixer! Quincalla continuarà i reflectirà aquesta evolució, intentarà actualitzar-se en la mesura del possible, i passi el que passi, romandrà viva mentre jo ho estigui. Així que més que desitjar-vos un Bon Nadal us desitjo un bon començament d’any, ple de projectes i desitjos i moltes ganes de viure!
I per acabar, un parell de vídeos. No tenen res a veure un amb l’altre, però representen dues cares de la mateixa moneda: la mirada crítica, realista i humana; ha de donar també espai a l’entusiasme! Ambdues se sumen!
http://youtu.be/DEVnqu_CCaU
I ara ja sí, fins l’any que ve. 2012 pinta malament a tot arreu. Sembla que serà l’any de la caiguda al buit. Però jo l’espero amb inquietud i esperança. Serà ingenuïtat? No ho sé, però és el que sento. Vosaltres?
Be the first to comment