És l’hora de parlar dels bancs! Un altre cop? No, no dels que esteu pensant, sinó dels bancs del carrer; aquell element de mobiliari urbà abandonat en l’imaginari de l’espai públic; convertit, de fet, en un racó aïllat per als solitaris.
Fa molts anys l’Ajuntament de Barcelona va decidir retirar les cadires de dalt de tot de les Rambles. Ho recordeu? Aquelles metàl·liques lligades entre elles on s’havia de pagar una petita quantitat per seure i on es trobaven escenes molt diverses: gent esperant a gent, persones grans xerrant i coneixent-se (tot fugint de la sol·litud de casa seva), neteja-sabates… I de cop, un dia, van ser substituïdes per grups de bancs individuals (estratègicament separats per evitar les interrelacions). En aquell moment no ho vaig entendre i sempre que hi passo hi penso.
Aquest cap de setmana, diverses entitats de veïns de Sants han volgut reivindicar la vida comú al carrer recuperant bancs que permetin seure a més gent. Aquesta ha estat una intervenció que pretén fugir de la política ‘d’Urbanisme Preventiu’ de l’administració, sempre patint per l’ús ‘dolent’ i vandàlic que se’n pugui fer del mobiliari urbà… enlloc de potenciar el seu ús com a espai de trobada entre ciutadans cada cop més allunyats entre sí. La intervenció ha consistit en la transformació de pallets de fusta ja usats en mobiliari urbà adaptable als bancs existents, que permeten canviar la posició. Ben acabats i, al meu gust, per quedar-se ja instal·lats… sense necessitat de gaire transformació més. LaCol ha estat una d’aquestes entitats.
Un exemple d’intervenció urbana ciutadana que proposa alternatives a un urbanisme poruc i poc intrusiu. Què us sembla?
Be the first to comment