Qui no ha tingut mai un estoig fet amb texà? O una bossa? Qui no ha tallat un texà llarg per aprofitar-lo a l’estiu i amb les teles sobrants ha fet vestits a nines i altres elements decoratius? El texà (també conegut com denim) consisteix en un una tela de cotó sarjat de trama blanca i ordit tenyit de blau indi. Popular, sobretot, pel seu ús en la confecció de pantalons atès la seva gran resistència i atractiu.
En el cas de By my eco, l’associació que dissenya, fabrica, comercialitza i distribueix aquest producte té clar que la seva matèria primera és un dels seus punts forts: reaprofitar un material com el texà, de gran resistència i durabilitat, però que moltes vegades acaba en l’abocador atès que la peça de la que formava part (uns pantalons, una faldilla, una jaqueta…) ja no són d’utilitat per l’usuari. Però, com passa en molts altres productes que acabem llençant, els materials dels quals estan fets podrien tenir una vida molt més llarga. En molts casos es tracta de materials de gran qualitat, que han consumit molta energia i recursos durant la seva fabricació i que per tant caldria usar el màxim per ‘amortitzar’ els seus costos de partida. No som conscients de la gran quantitat de recursos i energia que es consumeixen abans de que els productes arribin a les botigues; menyspreant materials que podrien ser útils durant molt més temps.
Aquest és el cas dels productes de By my eco, que se centren en la primera i segona fase del cicle de vida dels seus productes: el concepte i els materials. Pel que fa al concepte, By my eco pensa els seus productes de principi a final, incorporant elements de gran valor afegit i d’impacte social. D’altra banda, pel que fa al material principal dels productes de By my eco, el texà, en ser aquest reutilitzat realitza una múltiple funció:
- Aprofita un material ja existent, pel qual s’han consumit recursos i energia.
- Allarga la vida útil del texà.
- Evita l’ús d’una altra matèria primera que tornaria a impactar per a la seva fabricació (per exemple, un denim de primera mà o un cotó també nou).
- Realitza una funció sensibilitzadora, posant sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre què consumim, d’on prové allò que fem servir, si podem o no allargar la seva vida útil, com, etc.
- Impacta a nivell social, introduint en ‘l’equació’ el factor humà (habitualment, poc present en el disseny de productes), donant feina a persones en risc d’exclusió social. A més, també es realitzen tallers i xerrades de caràcter educatiu i col·laboratiu.
L’equip de By my eco, que des de 2013 treballa per fer possible una transformació social a partir d’un producte concret,té clar que el seu impacte és positiu tant a nivell ambiental com social. Però, realment, quin és l’impacte ambiental dels seus productes? A nivell quantitatiu, quin és l’impacte ambiental que minimitza en comparació amb una bossa fabricada amb altres materials?
Fins ara By my eco ha treballat en base a la seva intuïció, al sentit comú. Naturalment, ha tingut en compte factors econòmics, però i els ambientals? Per aquest motiu l’associació va decidir encarregar una valoració quantitativa que els permetés avaluar els seus processos actuals així com possibles canvis o millores. Es tracta del present ACV Bymyeco informe final_oct2017_2.
Una manera d’entendre si la motxilla solapa X3M impacta molt o poc és comparar-la amb l’impacte d’una motxilla amb les mateixes característiques però on el material de base, el denim reutilitzat, el canviem per un de primera mà o per cotó. En el cas que la motxilla X3M hagués estat fabricada exactament de la mateixa manera però enlloc de fer servir texà reutilitzat s’hagués fet servir cotó de primera mà, la petjada de carboni hagués estat un 173,90% superior (o el que és el mateix, més del doble) i la demanda energètica, un 134,04% superior. És aquí on es veu com l’ús del texà reutilitzat com a matèria primera és un element definitori de la marca By my eco que a més es reflexa en una disminució considerable del seu impacte ambiental. En el cas que la motxilla X3M hagués estat fabricada exactament de la mateixa manera però enlloc de fer servir texà reutilitzat s’hagués fet servir denim de primera mà, la petjada de carboni hagués estat un 96,75% superior i la demanda energètica, un 123,73% també superior. En aquest cas la diferència no és tan gran, però no deixa de ser molt significativa.
Be the first to comment