Menjar bé ens preocupa cada cop més. Però tenim prou temps? I diners?
La qualitat dels aliments ha passat a ser determinant en moltes llistes de la compra, que es compliquen de manera logarítmica. Alguns hem passat (o estem en procés) de comprar-ho tot al supermercat o gran superfície:
… a comprar la verdura i la fruita en una cooperativa agrícola (que t’obliga a fer una comanda setmanal i a recollir-la en un local o a rebre-la a casa en uns horaris concrets).
… a anar al mercat (obert no totes les tardes i els dissabtes al matí) per recórrer parades de peix, de carn, de fruits secs, d’olives, d’ous, etc.
… a comprar a granel molts productes en poques botigues de la ciutat. Li has de dedicar una tarda, però evitaràs molts dels envasos que t’emprenyen a l’hora de separar els residus (més enllà de la incertesa a l’hora d’escollir el contenidor corresponent… és o no és un envàs? Per què #envasonvas). Reconec que aquest punt és una assignatura pendent, que ara per ara no he aconseguit agendar. Per altra banda, gent que ja s’hi ha posat, diu que les botigues que ho ofereixen ho fan a preus poc assequibles. Més incòmode i més car? No ho farà ningú!
… a comprar menjar de comerç just com cafè, cacao, sucre, etc. No en totes les botigues i supermercats, tot i que cada vegada en són més accessibles.
… a complementar (si vols) la teva compra en la cooperativa agrícola amb productes que no són de temporada. Si és hivern però et ve de gust carbassó en la pizza (cassolana), hi renunciaràs? Estàs cansat de les carxofes… pot passar!
… a comprar llet envasada en vidre en el rebost del barri (molt difícil de trobar!) i retornar els envasos cada vegada que hi vagis. La compra no pot ser tan improvitzada, has de preveure portar de tant en tant els envasos i retornar-los esglaonadament.
… a cultivar al terrat o balcó. Fa anys que ho intento, i com a molt he triomfat amb tomaqueres (de ‘cherries’) i les aromàtiques. Els enciams sempre s’espiguen i les maduixeres moren. I l’olivera de la nostra terrassa ha premiat la nostra fidelitat amb dos collites… però les olives són tan amargues que només ma mare ha estat capaç de menjar-se-les. En el meu cas, no puc comptar amb autoabastiment pel que fa a l’hort urbà, tot i que en trec altres beneficis: tocar i olorar la terra no té preu. I menys quan vius en una ciutat.
Per una alimentació sana, sostenible i justa… i assequible i accessible
La llista podria continuar i molt. Passar de comprar-ho tot en un mateix lloc (assumint que tenim poc temps i no li volem dedicar molt del que tenim lliure a comprar aliments) a haver de fer diverses expedicions per omplir la nevera, no és fàcil d’assumir i encabir al Google Calendar. Però és l’opció més sana, sostenible i justa!
Tanmateix reconec que la comoditat i el preu assequible han de ser ingredients indispensables perquè la dieta pugui complir amb aquests tres adjectius. No és cap crim reconèixer que no ens agrada anar de bòlid tot el dia. Per exemple, la setmana passada vaig descobrir una parada de verdura i fruita ecològica oberta tots els dijous de 9 a 21 i vaig pensar: “millor que la cooperativa!”. Perdo la possibilitat de formar part d’una cooperativa, d’una comunitat… però, i si no vull! I si només vull poder comprar menjar ecològic quan vulgui? Així, reivindico una dieta sana, sostenible i justa… i assequible i accessible!
Altres Posts relacionats de Quincalla:
- Per als nostres fills, un entorn sa, si us plau! (16/03/2012).
- Mengem més aigua de la que bevem. We are water (22/03/2012).
Un 40% dels aliments es llencen abans d’arribar a taula. Compraries una pastanaga torta? Per saber-ne més, us recomano…
- La pròxima Ecotendències Cosmocaixa aborda aquest tema. Us recomano molt aquest vídeo al respecte.
- La Contra de La Vanguardia del 23/01/2013 de Henk Hobbelink, enginyer agrònom i premi Nobel alternatiu de agroecologia. D’aquesta entrevista volia destacar: “Una zanahoria torcida, por rica que sea, es interceptada y no entra en una gran superficie. ¡Se tira! E igual con más productos. Entre eso y que compramos de más…, ¡el 40% de los alimentos no llega jamás a la mesa!”. Et quedes de pedra quan llegeixes coses com aquesta. I trista també.
- La iniciativa “De menjar no en llencem ni mica”.
Be the first to comment