Alguna vegada havíeu sentit tant a parlar sobre recollida selectiva? En l’oficina, a casa, als bars, al carrer… tothom debat sobre què és i què no és un envàs… i sobre on s’han de llençar certs residus. Fins ara, cadascú feia allò que creia correcte, amb la informació que tenia a l’abast i el temps que li podia dedicar a investigar i saber-ne més. I un bon dia, va aparèixer el famós anunci de les tres noies i la cançó sobre “Envàs on vas”. Que a mi, personalment, m’ha confòs i atabalat una mica. Potser és perquè sóc ambientòloga i li dono massa voltes…
Una cosa està clara; si l’objectiu d’aquesta campanya de marketing era aconseguir que molta gent veiés l’anunci, consultés la web expressament creada o es descarregués les noves aplicacions de mòbil (de moment, no massa bé valorades pels usuaris): la campanya ‘Envàs on vas’ (#envasonvas) ha estat tot un èxit. I més encara si el que pretenia era generar debat… tot i que això, segurament, no era ni molt menys el seu objectiu. La seva finalitat principal era, bàsicament, reduir els “impropis” del contenidor groc… Però què són aquests impropis segons Ecoembes, l’empresa que gestiona la seva recollida i reciclatge? Doncs tots aquells envasos que no han pagat per a rebre aquest “servei” final i que per tant, no tenen “dret” a ser recuperats… tot i estar fabricats amb els mateixos materials. Molt s’ha escrit i dit fins ara i poc més puc afegir. Recomano aquest post de Víctor Mitjans, ‘El auténtico objetivo de la campaña ‘On vas envas” que ja han llegit més de 100.000 persones. I també recomano el vídeo de NoPilla Productions, ‘Ecoembes de què vas’ que mostra un exemple de la resposta popular a una campanya que, al meu parer, ha confòs a la ciutadania i ha deixat clar que potser, la recollida tal com està muntada ara, no és la millor opció.
Per altra banda, part de la ciutadania, menys entesa del tema, ha trobat en aquesta campanya una manera clara de descartar impropis en el seu cubell d’envasos. Ara només anirà al contenidor groc allò que tingui el distintiu de punt verd! Sense plantejar-se si és plàstic o no, per exemple. El material ha passat a un segon terme. Lo que importa és que sigui un envàs… Nooooooo!!!!! En això és on discrepo… La finalitat d’un sistema de recollida selectiva no hauria de ser maximitzar la recuperació de materials, reduint així els residus que van a abocador? Sembla ser que això no dóna beneficis econòmics… llàstima!
Tornar al retorn d’envasos (Retorna.org) reduiria considerablement els impropis i milloraria la qualitat del material recollit final, però això ara no interessa… oi Ecoembes? oi Ecovidrio? A nosaltres, a casa, ens ha costat molt trobar un establiment al barri en el qual comprar la llet en ampolla de vidre i poder retornar l’envàs un cop fet servir. Com feiem a casa quan jo era petita. Per què vam deixar aquell sistema? Per què no hi tornem? Aquí em quedo. No volia entrar en més detalls. Prou se n’ha parlat i el que queda. Però el que m’agrada de tot plegat, és que tothom parla de reciclar bé o malament, però al cap i a la fi, de reciclar. I encara millor… s’està posant sobre la taula la ineficiència del sistema actual i les opcions alternatives cada cop prenen més força.
Així que sí, la campanya ha estat tot un èxit… esperem que sigui per a una millora per a tots, tant a nivell ambiental com social i econòmica, i no només per al benefici econòmic d’uns pocs.
El 2013 comença fort…
Gràcies per l’article, és interessant el què proposes. Però el tema del reciclatge és un tema amb molta controvèrsia. No hi ha solucions brillants ni eficients en cap sentit.
Primer, vull començar dient que estic a favor de qualsevol tipus de reciclatge sigui o no benefici per a alguns, perquè a la llarga és benefici de tots ja que vivim a la mateixa Terra.
També vull que pensem tots en els costos que suposa el reciclatge, sigui econòmics com ambientals. I també que reflexionem sobre la quantitat d’embalatge que llencem.
Es proposa tornar a l’envàs retornable. Bé, no és tan eficaç aquest sistema perquè suposa: 1. augment de cost de transport (més pes, més camions, més gasoil que se’n va a l’aire); 2. malgastament d’aigua per a netejar les ampolles; 3. transport per retornar les ampolles del punt de recollida a la fàbrica (amb més pes, per tant, més despesa en CO2). No és senzill.
Jo crec que part de la solució passa per consumir el màxim de local possible. I això requereix un canvi de consciència i també que el mercat detecti aquest canvi de consciència i es torni a l’estil de vendre d’abans. Però clar, aquest preu no estem tampoc tots disposats a pagar-lo, no? Si volem un consum low cost, també ens toca una gestió de residus low cost.
És a dir, solem demanar que es faci tal o qual cosa, però… què fem nosaltres?
Gràcies Anna per la teva opinió. Està clar que la solució no és única i que ha de ser la suma d’esforços: tant per part de la ciutadania, com dels fabricants, dels governs, de les empreses… però l’objectiu final hauria de ser reduir residus en origen i maximitzar recuperació en el final de la seva vida útil. És possible que el sistema de retorn d’envasos no sigui el més rentable i que tingui externalitats. Però tot és millorable. Jo hi crec.
I nosaltres què fem? Doncs ser crítics de manera constructiva i dissenyar opcions viables, més justes i coherents.
Seguim…
Gràcies
Pingback: Reciclar com ens diuen, recompensa | Quincalla