’10 radical ideas’, 10 opcions per millorar el món?

El passat 9 de març vaig tenir l’opotunitat d’assistir a la sessió ‘Radical is Normal‘ de Infonomia. Alfons Cornella va mantenir ben atents en les seves butaques a més de 500 assistents. Tabletes, portàtils, mòbils, llibretes… treien fum. Recollir totes les iniciatives, experiències, propostes, idees que van sorgir durant les dues hores de la conferència resultava tot un repte!

Les 10 idees radicals que han de canviar el món tal com el coneixem, esperem que per a millor, que es van presentar en aquesta radical proposta són, citades textualment:

1. Weird ideas turned radical.
2. Crowds, everywhere.
3. The internet of everything.
4. Nanodegrees: learning as potential energy.
5. The company’s second operating system.
6. Bringing experiments to business.
7. STEAM (Science Technology Engineering Arts Mathematics)
8. Power, reinvented.
9. Exponential technologies.
10. Responsive.org! Creating a fundamental shift in the way we work and organize in the 21st Century.

Però el que més em va sorprendre i agradar de totes aquestes opcions i apostes atrevides va ser que moltes d’elles estaven relacionades amb la sostenibilitat, l’eficiència, el disseny per a millorar el món, per a tothom, l’educació activa basada en l’experimentació i la necessitat de que les empreses comptin amb un doble cervell (això sona raro, però ara ho explico breument). Així, aquí van les 10 experiències-idees que destaco i comparteixo:

1. Ingeniós i útil. Singularity University: Idees de gran impacte. Atreure talent i desenvolupar idees per canviar el món que afectaran ràpidament a 1.000 milions de persones en 10 anys. Per exemple, com convertir grues en impressores 3D gegants?
2. Divertit i col·laboratiu. Umbrella Here: Exemple d’economia col·laborativa. Vols compartir el paraigües amb mi?
3. Inquietant i cert?. Stephen Hawking i Helon Musk amb el Moviment Future of life parlen de com les màquines seran més intel·ligents que nosaltres i ens destruiran!
4. Formació express i assequible. Short courses, big impact: not learning, not knowledge, we talk about skills. Coursera com a exemple de cursos gratuïts d’alt nivell.
5. Empreses també creatives. Necessitat d’un segon sistema operatiu en les empreses: un segon cervell. Racional i emocial. Mai demaneu permís per innovar en les vostres empreses! Per exemple, experiència Kickbox Adobe. Feu-ho!
6. Qui té celo a mà? Prototipem sigui com sigui! No parlem de disseny de producte, parlem de fast prototyps!
7. Per fi!. Aprendre amb petits processos divertits, en equip, així sí que ho memoritzes tot.
8. Qui té el poder?. Sense un sector manufacturer no hi ha classe mitjana i sense classe mitjana no hi ha economia. Què ve? desigualtat-caiguda classe mitjana-populisme.
9. Perquè no ens deixem de tonteries i ens posem a resoldre els veritables problemes del món?
10. Ja estem al 4D printing: 3D printing + propietats associades! Una revolució! Disseny democratitzat entre tots els ciutadans!

Umbrella Here. Vols compartir paraigües amb mí?

I les emocions?
Més enllà d’allò que m’ha sorprès i penso pot afavorir vers un model de societat més equitatiu, sostenible i amable per a tots; també hi ha certes inquietuds que aprofito per compartir. Un món que es projecta hiperconnectat en tots els aspectes. On pots geolocalitzar fins i tot el teu raspall de dents. On pots reclamar el teu mòbil robat al lladre. On pots construir el teu propi ordinador o fer el teu propi programa després de tres hores de classe específica i molt assequible. On pots decidir què aprendre i com i on. On pots aprofitar l’energia generada per l’aire per moure l’aigua, propulsar-te i produir H2 amb el qual generar l’energia necessària per moure un vaixell sencer (agafo aire i segueixo…). On pots avisar un dron perquè t’ajudi a salvar la vida a un familiar que acaba de patir un atac de cor. Etc.

Aquest ‘nou’ món en el qual tots serem més partíceps, més protagonistes dels avenços socials, tecnològics i educatius… serà un món millor? Sinó, per a què fem tot això? És la tecnologia la única eina clau per avançar vers models més equitatius? Serem realment nosaltres els protagonistes? M’inquieta aquesta acceleració del món, del ritme vital, del saber cada dia més, del saber-ho tot i sobre tothom, de compartir cada pensament, cada experiència, de formar futurs enginyers, matemàtics, polítics… i persones? I les emocions? On estan en aquest nou món hiperconnectat i, en teoria, més democratitzat? Potser podríem plantejar un Radical is Normal on només es parlessin d’emocions, relacions humanes, experiències analògiques?

És una proposta! Grcs. Alfons! 😉